Objectiu

Avaluar les conseqüències de l'increment actual dels nivells d'ozó atmosfèric sobre les substàncies aromàtiques que les flors utilitzen per atraure dels polinitzadors.

Mètodes bàsics

Hem escollit el borinot (Bombus terrestris) com a model, ja que és un dels pol·linitzadors més comuns a Europa i al món. Els aromes de les flors que atrauen els polinitzadors són compostos orgànics volàtils (VOC) que mesurem mitjançant un espectròmetre específic, concretament en exemplars de mostassa negra (Brassica nigra), l'espècie vegetal analitzada en aquest estudi. L'ozó reacciona químicament amb aquests compostos i suposem que té un efecte similar sobre les flors d'altres espècies. Pel nostre experiment, hem testat quins efectes té la fragància floral de la mostassa negra, un cop es degrada, sobre el comportament pol·linitzador del borinot.

Resultats principals

Els resultats suggereixen que si els nivells d’ozó troposfèric augmenten tal i com està previst, les flors seran cada cop menys atractives olfactivament per als pol·linitzadors. Les flors i altres parts de les plantes depenen d’unes molècules d’olor per atraure les abelles i altres pol·linitzadors que obtenen aliment de les flors mentre les pol·linitzen. Els canvis atmosfèrics dificulten aquest procés cada vegada més, sobre tot degut a l’ozó que s’acumula a les capes més baixes de l’atmosfera i que es preveu que augmenti les properes dècades.

L’ozó és un contaminant altament reactiu que augmenta la degradació de tots els compostos volàtils que emeten les plantes en general i els escurça la vida. Aquest estudi demostra que l'O₃ reacciona de manera diferent amb cada compost aromàtic, la qual cosa vol dir que no només degrada les substàncies aromàtiques de les flors sinó que a més n'altera les proporcions que constitueixen l'essència característica de cada espècie.

Pel que fa a l'experiment sobre el comportament del borinot en resposta a aquest canvis en els olors, els tests determinen que a partir de concentracions d'ozó de 120 ppb en l'aire, el poder d'atracció de les flors d'aquesta espècies es redueix en prop de 5 metres de distància. Aquests resultats apunten a que l'increment dels nivells d'ozó provocaran que les flors siguin menys capaces de mantenir una fragància intensa que s’olori a distància i això acabarà afectant tant la flora com la fauna.

D'una banda, els pol·linitzadors tindran més dificultats per trobar la seva font d’aliment i, d'altra banda, les plantes veuran com disminueixen les visites de pol·linitzadors i baixa el seu èxit reproductiu.

Conclusions

Aquest estudi revela que allà on els canvis atmosfèrics estan fent augmentar els nivells d’ozó troposfèric, la fragància de les flors s’està apagant. Les molècules d’olor de les flors es descomposen amb més rapidesa a mesura que estan exposades a majors concentracions d’ozó.

Per una banda aquest fet provoca que les flors perdin la seva capacitat per atraure pol·linitzadors i vegin disminuït el seu èxit reproductiu. Per l’altra, perjudica les abelles i altres insectes que no localitzen el seu propi menjar.