Com gestionar els guarets per conservar els ocells estèpics?

Com gestionar els guarets per conservar els ocells estèpics?

Un estudi publicat l'any 2018.

Objectiu

Recopilar i divulgar com s’ha de gestionar la vegetació arvense (males herbes) dels guarets per a afavorir la presència i la nidificació de les aus estèpiques mitjançant les tècniques agrícoles més esteses (llaurar, segar, etc.).

Mètodes bàsics

  • Àrea d’estudi: tota la península ibèrica, donada la seva importància en el manteniment i la conservació de les poblacions europees d’ocells estèpics. 

Aquest manual és el resultat d’una revisió bibliogràfica exhaustiva de diversos estudis que comparen l’abundància de diferents espècies d’ocells estèpics amb les pràctiques agrícoles per a la gestió de la vegetació dels guarets més comunes: llaurar, segar, picar, herbicidar, no gestionar, sembra de lleguminoses, etc.

El manual posa èmfasi en la importància que té la correcta gestió agrícola dels guarets per a aquestes espècies d’ocells, per tal d’assolir una estructura vegetal (alçada i recobriment) òptima i maximitzar els recursos tròfics (llavors, insectes, etc.).

Resultats principals

El primer capítol del manual fa un repàs al paper agrícola dels guarets en els sistemes pseudo-estèpics cerealistes, repassant els diferents tipus de guarets que existeixen, les principals tècniques de gestió i la percepció que en tenen els agricultors des del punt de vista econòmic, agronòmic, ecològic, etc. En aquest sentit, per exemple, s’ha vist que les tècniques de gestió preferides per la majoria d’agricultors és llaurar o herbicidar i que coneixen perfectament bé que els guarets són importants i beneficiosos per a la fauna.

En un segon capítol es descriu la importància dels guarets per a les aus estèpiques, els diferents requeriments d’hàbitat que tenen aquestes espècies i quina és la gestió dels guarets recomanada per a cada una d’elles. S’inclou una fitxa per a cada una de les 7 espècies estèpiques que més depenen dels guarets: el Sisó (Tetrax tetrax), el Pioc salvatge (Otis tarda), la Ganga (Pterocles alchata), la Xurra (Pterocles orientalis), el Torlit (Burhinus oedicnemus), la Calàndria (Melanocorypha calandra) i la Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla).

En el darrer capítol es repassen les principals eines disponibles actualment per a afavorir la presència de guarets en medis agrícoles, per exemple a través de les mesures agro-ambientals o de la custòdia del territori.

Conclusions

El manual posa en relleu que per a la majoria d’espècies és millor gestionar la vegetació dels guarets aplicant algun tipus de tractament fora de l’època reproductora, que no pas deixant evolucionar el guaret sense cap mena d’intervenció. La sembra de lleguminoses sense finalitat productiva, el llaurat i la pastura són en general les tècniques més recomanades, tot i que cada espècie  pot tenir diferents tractaments agrícoles recomanats depenent dels seus requeriments.