Objectiu

Examinar l’eficiència de noves regles d’assignació de l’aigua de rec i analitzar-ne l’acceptació i satisfacció dels usuaris per a què les puguin adoptar.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: comunitat de regants d'Almudèver (Osca), que es va constituir en la dècada de 1950 per aplicar regadiu suplementari als cultius de cereals d'hivern i que és representativa de nombroses comunitats de reg tradicional. La superfície total del districte abasta 3825 ha, amb 3674 ha de regadiu.

Les decisions clau sobre la gestió de l'aigua es prenen conjuntament entre les dues institucions que operen a la conca hidrogràfica: l'autoritat reguladora de la conca (en el nostre cas, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, CHE) i la comunitat de regants. Aquestes institucions determinen l'assignació d'aigua per a cada usuari, estableixen el preu administratiu de l'aigua, assignen els torns de reg i controlen la inversió en la infraestructura física i el consum individual d'aigua o la seva transferència a altres usuaris. La comunitat assigna l'aigua a cada agricultor en proporció a la quantitat de sòl que cultiva. D'aquesta manera, l'aigua està assignada d'acord amb l'anomenada regla proporcional i cada agricultor té assignada la mateixa quantitat d'aigua per hectàrea.

El Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA) ens va facilitar l'accés a les dades que recopilaven a través d'enquestes agrícoles entre els anys 2001 i 2015. En concret, es va obtenir informació sobre les tècniques de conreu, la quantitat d'aigua i els inputs usats per l'agricultor i també el conreu cultivat. Aquest conjunt de dades agronòmiques s'ha verificat i validat en diverses ocasions.

Els resultats teòrics obtinguts en estudis anteriors (Goetz et al. 2008¹) han estat provats empíricament en el present estudi, utilitzant dades reals d'un districte de reg espanyol. Les dades recollides s'han incorporat a un model econòmic agrícola per avaluar els efectes de les diferents regles d'assignació de l'aigua i determinar les respostes dels agricultors.

El conjunt de dades agronòmiques es va utilitzar per definir les característiques dels agricultors i calcular les seves funcions de benefici. A partir d’aquí es va avaluar l'eficiència en l’assignació de diverses regles de repartiment: la regla proporcional (la tradicionalment utilitzada) i, les noves regles, la regla uniforme i la seqüencial. Es va estudiar també la possibilitat d'adoptar una d’aquestes noves regles segons el resultat del procés de decisió col·lectiva (votacions d’aquestes regles).

¹Goetz, Renan U., Martinez, Yolanda i Rodrigo, Jofre, 2008. "Water allocation by social choice rules: The case of sequential rules," Ecological Economics, Elsevier, vol. 65(2), pages 304-314.

Resultats principals

Els resultats mostren que, en termes d’eficiència, les noves regles de repartiment de l'aigua (regla uniforme i regla seqüencial) són sempre superiors a la regla d’assignació d’aigua existent (el tradicional repartiment proporcional). Aquestes noves regles milloren l’eficiència perquè assignen l’aigua en funció del valor que aquesta aporta a l’agricultura. Tanmateix, si hi ha una sequera moderada o severa, només la regla seqüencial és més eficient a la regla actual.

Les decisions internes de la comunitat es fan a través de la Junta General, on tots els accionistes prenen decisions per votació i s’adopten les resolucions per majoria absoluta. L'anàlisi del procés de decisió de la comunitat de regants d'Almudèver mostra que la regla seqüencial obté cada cop menys vots a mesura que augmenta l'escassetat d'aigua, de manera que la comunitat tendeix a mantenir l’statu quo: la regla proporcional. L’adopció de la regla seqüencial es veuria afavorida en el procés de votació sempre que s'utilitzi una petita part dels guanys generals per compensar els agricultors que hi perden en obtenir una quantitat d’aigua inferior.

Amb el canvi climàtic la freqüència de les sequeres es preveu que augmenti i, com a conseqüència, augmenta  també el nombre de períodes en què s'hauria d'adoptar la norma seqüencial. Malgrat la superioritat d’aquesta regla, si no s’apliquen pagaments compensatoris no es pot obtenir un nombre suficient de vots per part de la comunitat de regants per aplicar-la.

Conclusions

La literatura econòmica ha proposat l’establiment de noves regles d'assignació d'aigua de rec, la regla uniforme o la regla seqüencial, que permetrien equilibrar l’oferta i la demanda d'una forma més eficient que la proporcional. Aquest resultat es reafirma en major mesura en el cas de sequeres més freqüents i greus (canvi climàtic) per a la regla seqüencial. Tanmateix, l’estudi mostra que la distribució de guanys i pèrdues entre els agricultors sovint impedeix l'aprovació d'una nova norma. En aquest cas, els pagaments compensatoris poden fer decantar la balança a favor d’aquesta nova regla d'assignació més eficient.