Objectiu

Els ambients rocallosos somers de la Mediterrània estan habitualment dominats per macroalgues, tot i que el corall colonial Cladocora caespitosa és capaç de formar clapes extenses en alguns indrets. Encara que és coneguda la competència per la llum i l’espai entre els coralls amb zooxantel·les i les algues bentòniques quan coincideixen en el mateix hàbitat, certes evidències prèvies indiquen que C. caespitosa i les macroalgues mediterrànies no s’exclouen quan viuen juntes. En aquest treball es descriu un nou i únic hàbitat mediterrani on el corall formador d’esculls C. caespitosa i les algues brunes del gènere Cystoseira sensu lato (s.l.) coexisteixen.

Mètodes bàsics

Les campanyes de mostreig en immersió s’han realitzat en un indret (extensió al voltant d e 0,1 km²) inclòs a l’àrea marina protegida de la costa oest de Formentera on coexisteixen C. caespitosa i Cystoseira s.l. S’ha mesurat el recobriment de C. caespitosa al llarg de 5 transsectes de 50 metres de longitud. La relació entre l’abundància del corall i les macroalgues s’ha estimant utilitzant un quadrat d’una àrea de 625 cm², subdividit en 25 quadrats de 5x5 cm². S’ha comptabilitzat el nombre de subquadrats amb presència de C. caespitosa i en cadascun d’ells s’ha anotat el nombre d’ individus de les diferents espècies de Cystoseira s.l. La mida individual de les espècies que presenten un eix principal (Treptacantha ballesterosii i Treptacantha cf. elegans ) s’ha pogut mesurar, per contra les espècies cespitoses que no presenten eix principal no s’han mesurat (Carpodesmia brachycarpa i Cystoseira compressa).

Resultats principals

Les colònies de C. caespitosa habiten els fons de la plataforma prospectada entre els 8 i els 12 metres de fondària amb valors de recobriment de fins el 40% i amb una mida mitjana de les colònies d’uns 15 cm, amb un rang d’entre 2 i 146 cm.

De les macroalgues identificades, l’espècie T. ballesterosii representa el 90% dels individus observats amb una densitat mitjana de 206 individus per m². Els individus de T. ballesterosii s’intercalen entre les colònies del corall i sobre elles, formant un paisatge marí dominat per la coexistència d’ambdues espècies.

S’ha observat una relació positiva entre les abundàncies de T. ballesterosii i C. caespitosa, el que sembla indicar l’existència d’algun tipus de mecanisme que facilita l’assentament d’aquesta espècie sobre les colònies de corall. Per contra, C. brachycarpa disminueix quan el corall domina.

Conclusions

Es descriu un nou tipus d’hàbitat per a la mar Mediterrània, que és co-dominat per un corall colonial i una alga bruna, ambdós endèmics. Tant el corall com la macroalga de la població estudiada mostren una major cobertura i abundància en comparació a les trobades en altres indrets, desafiant la teoria de l'exclusió competitiva entre aquests dos grups funcionals (organismes fotosintètics versus foto-suspensívors) al bentos marí. Aquesta troballa obre un ampli ventall de futurs estudis i discussions sobre les interaccions entre coralls i macroalgues.

El fet que aquest hàbitat estigui dominat per espècies d’alta vulnerabilitat i incloses en llistes vermelles i convencions internacionals mereix que s’estableixi un projecte de seguiment especial i accions de gestió adequades per garantir la seva persistència al llarg del temps.

La descripció d’aquest nou hàbitat constitueix una nova fita per a la recerca d’aquest tipus de formacions en altres localitats mediterrànies.