Objectiu

Investigar com varia la morfologia, l’intercanvi de gasos i la dinàmica hidràulica en espècies llenyoses mediterrànies en un període de sequera de 3 mesos a l’estiu, amb manca de precipitacions des de la primera setmana de juny a la primera setmana de setembre.

Mètodes bàsics

Observació de les mínimes dels potencials hídrics foliars en sis espècies llenyoses que presenten diferents estratègies hidràuliques: d’isohídriques a anisohídriques.

Resultats principals

Les taxes de transpiració, fotosíntesis i la conductància estomatal són relativament similars entre totes les espècies. Aquests resultats contradiuen la visió clàssica en que les espècies anisohídriques són capaces de mantenir l’intercanvi de gasos durant temps més llargs durant el període sec. Cap de les espècies mostren l’aclimatació estructural esperada en resposta a la creixent sequera (reducció de la relació entre àrea foliar i l’àrea basal d’albeca), rebutjant la hipòtesi de l’equilibri funcional. Tres de les sis espècies estudiades mostren un augment de l’àrea fotosintètic a nivell de branca. 

Conclusions

Els diferents patrons observats d’intercanvi de gasos, morfologia i dinàmica hidràulica de les espècies semblen ser similars atès que la taxa fotosintètica a nivell de la fulla es manté a taxes similars en tot el període.