Objectiu

Avaluar l'estat ecològic de les masses d'aigua costaneres del litoral català en base a les comunitats de fons sorrencs a diferents profunditats i veure els canvis en el temps.

Mètodes bàsics

Aquest estudi ha avaluat l'estat ecològic del litoral català (Mediterrani nord-occidental) entre els anys 2002 i 2010 mitjançant l'ús de l'índex MEDOCC que utilitza els macroinvertebrats bentònics de fons tous com a indicadors de la qualitat del medi. L'estat ecològic es divideix en cinc categories: molt bo, bo, mediocre, deficient i dolent.

Per tal d'avaluar la qualitat ambiental de les aigües costaneres a Catalunya i seguint els requeriments de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), s'han mostrejat les comunitats de macroinvertebrats bentònics presents a les sorres fines de menys de 20 metres de fondària i els fangs sorrencs entre 25 i 35 metres de fondària. En total s'han analitzat 420 mostres recollides amb una draga van Veen (superfície de 600 cm²) durant cinc períodes de mostreig.

A cadascuna de les mostres s'ha realitzat tant l'estudi biològic (filtrant el sediment per 500 µm) com l'anàlisi dels paràmetres físico-químics: granulometria (gra mig del sediment i percentatge de fins mesurat com a sediment <63 µm) i concentració de matèria orgànica i de metalls pesants en el sediment.

Per poder aplicar l'índex MEDOCC s'ha calculat l'abundància relativa de les espècies dividint-les en quatre grups ecològics: sensibles, indiferents, tolerants i oportunistes. L'índex analitza la distribució dels quatre grups al llarg del gradient de matèria orgànica en el sediment.

Resultats principals

Respecte als resultats dels paràmetres físico-químics podem dir que el contingut de material fi és molt més elevat als sediments de major fondària. Els màxims valors de matèria orgànica (6,7 %) es registren a la desembocadura del Riu Besòs a les mostres més profundes, mentre que tan sols s'arriba al 3 % als sediments somers. La concentració dels metalls pesants mostra valors similars a ambdós ambients.

Tot i que les espècies sensibles són més abundants al llocs poc o gens pertorbats, a Catalunya podem concloure que també hi son freqüents en situacions més pertorbades. D'altra banda les espècies tolerants estan normalment associades a la presència d'organismes de caire oportunista.

No obstant, les espècies sensibles dominen als sediments de sorra (sediments més somers) mentre que les tolerants ho fan als fons fangosos (sediments profunds). La dominància d'espècies sensibles a les costes someres de Girona i Tarragona determina que la qualitat ambiental és millor que l’observada a les costes someres de Barcelona, on s'observa un augment d'espècies oportunistes. El que s'observa però als sediments de més fondària és diferent: els organismes tolerants dominen tant a Barcelona com a Tarragona.

Conclusions

L'estat ecològic de les aigües costaneres de Catalunya obtingut als sediments somers ha millorat des de l’any 2002 i totes les estacions mostrejades han estat avaluades per sobre de l'estat ecològic bo l’any 2010. Tot i que l'estat ecològic mesurat als sediments a més fondària, també assoleix la categoria de bo, els valors són sempre més baixos que a les sorres més someres però també menys variables en el temps.

Podem concloure que les comunitats més estructurades es troben a la costa de Girona, fet que es reflecteix també amb una menor variació interanual de l'estat ecològic respecte al que s'ha observat a les mostres de Barcelona i Tarragona.

L'estat ecològic de les aigües costaneres de Catalunya és molt bo o bo l'any 2010 i cap dels llocs i/o masses d'aigua avaluats incompleixen els requeriments de la DMA. Sembla que els sistemes de depuració de les aigües urbanes i industrials són efectius per mantenir l'estat ecològic al menys fins al 2010. Es considera necessari continuar els programes de monitoratge per poder avaluar si l'estat ecològic es manté.