Objectiu

Desenvolupar i validar un mètode de restauració activa enfocat a accelerar la recuperació natural de les poblacions de gorgònies a la plataforma continental (60 - 120 m). Aquest pretén ser un mètode innovador, senzill i aplicable a gran escala.

Mètodes bàsics

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Parc Natural del Cap de Creus (Catalunya).

El mètode a avaluar pretén recuperar les colònies de Eunicella cavolini accidentalment pescades pels pescadors artesanals del Cap de Creus.

En què consisteix? Una vegada capturades, les colènies d’E. Cavolini es mantenen un temps en aquaris experimentals per tal que es recuperin abans de retornar-les al mar. Les colònies són trasplantades a un substrat rocós que les manté erectes i seguidament llançades directament des de les embarcacions. Si els trasplantaments arriben dempeus al fons, s’assegura la viabilitat d’aquestes colònies a llarg termini. En canvi, si aquests es tomben, difícilment prosperaran.

Per tal d’avaluar la viabilitat del mètode proposat s’han realitzat proves en fons fàcilment accessibles d’entre 5 i 30 m de profunditat. No obstant això, l’objectiu es poder aplicar aquest mètode a major profunditat, a la plataforma continental, on trobem densos nuclis d’aquestes poblacions de E.cavolini actualment amenaçats.

Preparació dels trasplantaments:

• Es van provar tres tipus de substrat per tal d’identificar el millor:  substrat natural rocós, substrat de ciment gran i substrat de ciment petit. També es van testar dos mides de gorgònies, les colònies petites i grans.
• Les colònies van ser enganxades als substrats mitjançant una massilla de dos components.
• Grups de 10 transplantaments van ser llançats a diferents profunditats (5, 10, 20 i 30m).
• Mitjançant tècniques de busseig autònom es va avaluar la posició en que els trasplantaments arribaven al fons  (dempeus o tombats) i estimar l’àrea en que aquests es dispersaven.

Seguiment dels trasplantaments al fons:

• Es va fer un seguiment durant 3 mesos consecutius de 30 trasplantaments dipositats en un fons horitzontal a 30m de profunditat per avaluar si aquestes es mantenien dempeus, assegurant així l’efectivitat del mètode.
•  Els trasplantaments van ser fotografiats per analitzar-ne la seva posició i la quantitat de possible teixit necròtic de les colònies mitjançant tècniques de busseig autònom.

Resultats principals

Èxit dels llançaments

Amb els tres tipus de substrats utilitzats es van obtenir resultats similars i exitosos. La probabilitat que els trasplantaments arribin al fons dempeus augmenta amb la profunditat (> 80% de probabilitat d’èxit per tots els tipus de substrat a 30m). Pel que fa a la mida de les gorgònies, les grans mostren un major èxit de caiguda. A partir d’aquestes dades es va poder modelitzar i predir el que passaria a la plataforma continental (80m). El model escollit preveu que, utilitzant aquest mètode, el 100% dels trasplantaments caurien dempeus a la plataforma continental. L’àrea de dispersió que assolirien també va ser modelitzada mostrant que els trasplantaments amb substrat natural serien el que assolirien majors àrees de dispersió, del orde de 60 m² en el cas de 10 trasplantaments.

Èxit del seguiment

El 100% de trasplantaments amb substrat natural es van mantenir dempeus durant els tres mesos. Per contra, aquest percentatge va ser considerablement menor (60%) en el cas de trasplantaments amb substrat de ciment gran. La quantitat de teixit necròtic per aquelles gorgònies que es van mantenir dempeus va ser molt petit (<10%). La mida de les gorgònies no va influir, ni en la posició ni en la quantitat de necrosis.

Conclusions

Els resultats dels llançaments i del seguiment mostren que el trasplantaments amb substrat natural rocós son la millor opció per assegurar l’èxit del mètode Badminton. A més, demostren que aquesta tècnica pot servir per a la restauració activa exitosa, senzilla i potencialment aplicable a grans àrees.

Es la primera vegada que un mètode de trasplantament d’organismes sèssils per restaurar zones malmeses de fondària s’ha provat amb èxit al Mediterrani. Tot i així, l’estudi equival només a una primera avaluació, que haurà de ser complementada amb una aplicació real a la plataforma continental per tal de corroborar la supervivència de les gorgònies a llarg termini.