Objectiu

Identificar possibles punts rellevants de circulació de Toxoplasma gondii i investigar possibles factors de risc entre fauna salvatge (gavià de potes grogues, Larus michahellis) i les poblacions humanes.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Costa mediterrània occidental, 7 colònies localitzades a Catalunya, França i Tunísia.

La toxoplasmosi és una de les malalties zoonòtiques parasitàries més comunes al món, sobretot en relació amb la distribució mundial i l’àmplia gamma d’amfitrions que presenta l'agent causant.

Període de recollida de mostres: 2009-2016.

Es va mostrejar ous de gavià de potes grogues, una espècie abundant i àmpliament distribuïda per la costa mediterrània, per fer un seguiment de la seva exposició a T. gondii en una jerarquia d’escales espacials i explorar les relacions potencials amb la dieta. Els gavians de potes grogues són consumidors coneguts de fonts d’aliments antropogèniques, com ara descarts pesquers i restes d’abocadors. Aquest comportament alimentari fa que l’espècie sigui una sentinella potencialment rellevant per a controlar la circulació de malalties i els riscos d’infecció per a les poblacions humanes i/o salvatges.

També es van recollir teixits de gavians morts per a confirmar la circulació del paràsit i caracteritzar la soca circulant. L’àrea mediterrània és particularment interessant de considerar donada l’estructura de les poblacions de T. gondii a escala mundial.

Les anàlisis d'antígens de T. gondii en gavians de potes grogues es va fer amb tests ELISA.

Resultats principals

En total, es van examinar 1122 mostres d'ou de 988 nius per veure si presentaven anticossos anti-T. gondii . Es van detectar anticossos anti-T. gondii en 233 nius seleccionats, que corresponen a una prevalença global d’anticossos [interval de confiança del 95%] de 0,19 [0,14; 0,24] el 2009, i de 0,33 [0,29; 0,39] el 2016 (tingueu en compte que el conjunt de colònies mostrejades és diferent entre els dos anys).

Els tres gavians necropsiats van ser seropositius per anticossos anti-T. gondii.

Conclusions

Aquest estudi suggereix que les gavines grans i els gavians podrien jugar un paper potencialment com a reservoris d’aquest paràsit zoonòtic, sobretot mitjançant la depredació o el contacte amb altres hostes intermedis (per exemple, altres gavines o rosegadors).

Aquest estudi subratlla que les gavines es poden utilitzar com a sentinelles per al seguiment de determinats agents infecciosos a la interfície vida salvatge-humana, especialment mitjançant el mostreig poc invasiu d’ous.

Tot i això, són necessaris més estudis per entendre millor el cicle d’aquest paràsit, sobretot a la interfície entre la fauna salvatge i les poblacions humanes, on poden sorgir problemes de salut pública, però també de conservació.