Objectiu

Donar a conèixer la informació sobre la regulació que exerceixen els enemics naturals de l'eruga peluda del suro (Lymantria dispar). Valorar si les explosions demogràfiques d'aquesta espècie podrien estar relacionades amb un col·lapse previ de les poblacions de petits mamífers. Valorar objectivament la idoneïtat del tractament amb Bacillus thuringiensis var. kurstaki (Btk) que es va fer per combatre la plaga als boscos del Montnegre el 2019-2020.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Parc de Montnegre-Corredor, Catalunya.

Es va fer una cerca bibliogràfica sobre el complex d'enemics naturals de L. dispar, tant al continent europeu, on és una espècie autòctona, com al continent americà, on aquesta espècie va ser introduïda accidentalment el 1869 i s'ha convertit en una de les plagues forestals més importants. A partir d'aquesta cerca, es va extreure la informació sobre com actuen i l'impacte que generen els depredadors, parasitoides i patògens en la població de l'hoste.

Per avaluar el possible paper regulador dels petits mamífers, es va analitzar la dinàmica de les dues espècies més comunes als boscos mediterranis catalans (el ratolí de bosc i la musaranya comuna) en la darrera dècada a partir de les dades del SEMICE (programa de seguiment dels petits mamífers comuns d'Espanya; https://www.semice.org/). Es va comparar la dinàmica d'aquestes espècies als boscos del Montnegre en relació a la d'altres parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la província de Barcelona.

Durant l'hivern de 2019-2020 es va quantificar la depredació de postes de L. dispar en un total de 20 localitats del Montnegre, la meitat de les quals havia estat severament afectades per defoliació el 2019 i l'altra meitat no. Els comptatges de les postes es van fer a partir de censos en parcel·les de 100 m², seguint una metodologia estandarditzada i diferenciant postes que havien patit signes de depredació de postes intactes.

Finalment, es van seleccionar 15 zones dins del Parc (7 de les quals tractades amb Btk el maig de 2020,  i 8 no tractades) per avaluar l'efectivitat del tractament sobre l'impacte que l'eruga peluda del suro va causar en el bosc. En cadascuna de les zones es van escollir 25 arbres a l'atzar, i se'n va fer una estima de la defoliació que presentaven les capçades en un total de 5 visites espaiades 7-10 dies entre el 29 de maig i el 21 de juliol. A partir de models lineals generalitzats mixtes es va testar l'efecte del tractament, del grau d'afectació de la zona l'any anterior i de l'espècie d'arbre sobre el nivell de defoliació màxim i final que presentaven els arbres.

Resultats principals

• Davallada dels enemics naturals

El seguiment de petits mamífers mostra una davallada molt forta de les dues espècies principals, el ratolí de bosc i la musaranya comuna, als boscos del Montnegre el 2016 i 2017. Aquestes davallades van ser més fortes en aquesta zona que als altres parcs naturals de la província de Barcelona. Diversos estudis indiquen que els petits mamífers regulen l'eruga peluda del suro quan aquesta es troba a baixes densitats (depredant les larves de darrers estadis i les crisàlides) i han relacionat les seves davallades amb les explosions demogràfiques de l'insecte uns 2-3 anys després. És molt possible, doncs, que aquest sigui també l'origen de la plaga de L. dispar al Montnegre el 2019-2020.

Existeix una profusa bibliografia que documenta un extens complex d'enemics naturals de L. dispar, incloent fins a 150 espècies de parasitoides enregistrades a Europa, molts invertebrats carnívors que ataquen les larves i les pupes, i diversos ocells insectívors que depreden principalment les postes. També es coneixen patògens específics, com ara un virus i un fong. En molts casos, l'impacte d'aquests enemics naturals és denso-dependent, és a dir, és major quan la densitat de l'insecte augmenta. Hi ha molts casos documentats en què l'acció combinada d'aquests enemics naturals provoca el col·lapse de la plaga de L. dispar, entre 1-4 anys després d'haver assolit aquesta els nivells més alts.

En el cas del Montnegre no es disposa de dades concretes sobre la presència i l'impacte dels parasitoides, però sí s'ha observat una important abundància d'un dels depredadors més efectius, l'escarabat lluent (Calosoma sycophanta), en les zones afectades per la plaga. A més, hem pogut comprovar que al voltant del 50% d'unes 2000 postes presentaven signes de predació (molt possiblement per part d'ocells) en les localitats amb major densitat de L. dispar.

• Tractament amb Bacillus

El seguiment del nivell de defoliació causat per l'eruga peluda del suro i la capacitat de rebrotada dels arbres demostra inequívocament una nul·la efectivitat del tractament amb Btk, de manera que els nivells de defoliació no es van veure en cap cas minimitzats a causa d'aquesta acció.

A més, es va poder constatar una capacitat de recuperació molt notable dels suros, de forma que poc més d'un mes després d'haver-se assolit el pic de la plaga, els arbres presentaven majorment defoliacions gairebé inapreciables. Aquesta ràpida recuperació no es pot atribuir a la climatologia favorable de la primavera de 2020 perquè ja es va poder observar als rodals defoliats l'any 2019, quan les condicions de sequera van ser molt acusades.

Conclusions

Les plagues originades per l’eruga peluda del suro són un fenomen recurrent als nostres boscos i han estat documentades des de temps històrics. Tanmateix, a Catalunya no és un fenomen freqüent, i en el cas del Montnegre feia dècades que no s'observaven nivells d'afectació destacables.

Malgrat que no es pot afirmar amb certesa, hi ha evidències que les explosions demogràfiques de l'eruga peluda del suro s'inicien quan les poblacions de l'insecte que viuen en baixes densitats  s'escapen de la regulació que exerceixen normalment els ratolins i musaranyes. Això passa quan les poblacions d'aquests petits mamífers davallen fortament, que és justament el que es va constatar al Montnegre dos anys abans de l'inici dels episodis de plaga. Ara bé, un cop els nivells de l'eruga peluda del suro es disparen, la resta dels seus enemics naturals comencen a actuar i a augmentar com a resposta a la gran disponibilitat de la seva presa.

Com s'ha demostrat en nombroses ocasions, és previsible que el servei ecosistèmic que suposen aquests enemics naturals porti al col·lapse de la plaga en un període d'1-4 anys, sense cap necessitat d'intervenció humana. Per aquest motiu considerem que el tractament amb insecticida (Btk) no només no és necessari sinó que és fins i tot contraproduent, en afectar també molts altres lepidòpters no diana. Aquesta conclusió queda molt reforçada després de comprovar la nul·la efectivitat del tractament que es va dur a terme el maig de 2020, i també després de constatar la gran capacitat de recuperació natural dels suros.