Objectiu

Avaluar l’efectivitat de les mesures implementades a la platja de S’Abanell des de finals de 2006 per mitigar el procés d’erosió.

Mètodes bàsics

Durant els darrers anys les platges de la costa catalana han patit un procés d’erosió d’aproximadament 1 metre anual degut en part a l’increment del nivell del mar però principalment per la interferència humana en la funció ecosistèmica de transport de sediment que fan els rius.

A final de 2006, després de 3 dècades d’erosió, diversos sectors de la platja de S’Abanell (Blanes), situada al nord del delta de la Tordera, havien desaparegut provocant en conseqüència la disminució de l’interès turístic i també la pèrdua de la seva funció de protecció del litoral. Degut a la importància d’aquesta platja per a l’economia de la zona les administracions implicades van acordar buscar solucions.

• Estudi de la zona i dinàmica d’aports

La platja de s’Abanell, al braç nord del delta de la Tordera, és una típica platja mediterrània amb una alta pressió antròpica tant pel que fa a la forta assistència de banyistes durant l’estiu com a la destrucció dels sistemes naturals per la construcció de nombroses infraestructures i canalització del riu Tordera. En els darrers anys, segons un estudi basat en dades de 1956 a 2006, hi va haver una regressió de la platja així com del delta, per contra, l’àrea de la platja situada al sud del delta va augmentar.

Les aportacions de sediment a aquestes platges provenen del riu Tordera que presenta una règim típicament mediterrani amb èpoques de grans avingudes, les Torderades, alternades amb èpoques de sequera. Malgrat l’extensió de l’aqüífer del delta, la seva sobreexplotació durant els darrers 60 anys, sobretot en època estival, ha fet disminuir el seu nivell reduint així els dies en què hi ha circulació superficial de l’aigua i, per tant, l’arribada de més sediments al mar.

L’any 2007 es va haver de realitzar una intervenció d’urgència a la platja de s’Abanell, aportant 180.000 m³ de sorra, per protegir el sistema de bombatge de la dessalinitzadora de l’acció de les onades. Aquesta aportació de sorra es va perdre totalment per un temporal el desembre d’aquell any. L’abril de 2008 es van aportar 150.000 m³ a la part central de la platja i el 2009 uns altres 250.000 m³ a la part nord.

• Evolució de la platja de s’Abanell

Des de gener de 2009 fins a l’actualitat es fotografia, setmanalment els primers deu anys i quinzenalment desprès, la platja de s’Abanell des d’un punt elevat (el Castell de Sant Joan). Sobre aquestes fotografies es va mesurar l’amplada de la platja (BW de l’anglès Beach Width) en 6 transsectes en que es va dividir la platja de nord (T1) a sud (T6). També es va calcular per a cada transsecte l’índex parcial de protecció (IPP) que mesura la capacitat de la platja per dissipar l’energia de les onades i protegir les infraestructures.

Les dades de pluja diària total dels darrers 60 anys enregistrades a l’estació meteorològica de Malgrat de Mar van utilitzar com a mesura indirecta de la pluviometria del conjunt de la conca. Les dades de dinàmica d’onatge es van estudiar en detall en el període comprès entre novembre de 2015 i desembre de 2016. El BW dels 5 primers transsectes es van correlacionar amb el volum d’aigua abocat al mar i amb l’estat de la barra de sorra (oberta/tancada) de la punta de la Tordera. La dinàmica canviant de la punta de la Tordera, corresponent al T6, va obligar a canviar el tipus de mesura en aquest punt, passant a fer un càlcul indirecte de la seva àrea total.

Per altra banda, amb l’objectiu d’aconseguir una gestió integral amb una aproximació ecosistèmica del delta de la Tordera i amb especial atenció a restaurar els processos deltaics, entendre la influència de l’estacionalitat, recarregar els aqüífers i millorar l’arribada de sediment al mar, es van marcar dues línies de treball:

1. Facilitar la participació ciutadana dels habitants dels municipis que formen part del delta de la Tordera
2. Millorar el coneixement sobre les causes de la forta erosió d’aquest tram de costa.

Resultats principals

Evolució de la platja de s’Abanell (2009-2018)

Després de l’portació artificial de sorra dut a terme l’any 2009 i una pèrdua important en poc temps, s’observa una millora evident al tram central i nord de la platja de s’Abanell amb oscil·lacions estacionals i en canvi una pèrdua de fins el 36% de la seva àrea sud i a la zona de la desembocadura. Els valors d’IPP milloren en els 5 transsectes situats més al nord i empitjora en el sisè.

L’acumulació de sorra està principalment relacionada amb el trencament de la barra de sorra de la desembocadura, que degut a la sobreexplotació de l’aqüífer resta tancada generalment entre juny i novembre. A més de l’aportació del riu també hi ha acumulació de sorra durant els temporals moderats d’est o sud-est, en canvi, els temporals forts generalment provoquen una pèrdua de sorra a les platges.

• Cap a una estructura de governança eficaç

Es va endegar un procés de consulta amb totes les administracions implicades en la gestió de la platja de s’Abanell així com amb diferents associacions de la zona. L’any 2017 es va crear la Taula de la Baixa Tordera i el Delta amb la intenció de recuperar les funcions ambientals (social i ecològiques) lligades al funcionament del Delta, reduir-ne la vulnerabilitat i fer-ne una gestió integral. L’any 2018 es va presentar un informe destacant la necessitat de mantenir un cabal ecològic del riu.

Conclusions

En determinades condicions, les aportacions artificials de sorra poden ser una eina efectiva per contribuir a la restauració de platges a escala local. La millora va ser evident a la zona centre-nord de la platja mentre que a la zona sud, propera a la desembocadura, la situació va continuar sent crítica.

Per a preservar el bon estat de la platja i fer-hi arribar noves aportacions de sediment cal evitar la sobreexplotació de l’aqüífer per mantenir la circulació d’aigua superficial i l’obertura de la desembocadura.

La funció de la Taula de la Tordera és aconseguir una gestió ecosistèmica i integral de la zona per evitar els errors de la gestió fragmentada feta fins ara.