Què hem de fer amb els boscos cremats?

Què hem de fer amb els boscos cremats?

Un estudi sobre Ecologia forestal i Incendis publicat l'any 2019.

Objectiu

Ajudar a prendre decisions de gestió (1) tenint en compte la biodiversitat i els serveis ecosistèmics i (2) potenciant la resiliència que presenten els ecosistemes forestals de la conca mediterrània davant dels incendis. 

Mètodes bàsics

En format de manual es recullen recomanacions per mitigar o evitar els impactes negatius de les tales de recuperació als boscos mediterranis recentment cremats. Aquestes recomanacions es basen en el coneixement científic i tècnic més actual, i tenen aplicació a les escales de rodal, de finca i de paisatge. Es tracta d’una guia pràctica per a gestors, propietaris i professionals forestals que els ajudarà a prendre decisions de gestió. Les recomanacions que es recullen estan pensades per ser aplicades als treballs forestals executats en boscos cremats on es practica l’aprofitament fuster (o tala de recuperació). Cobreixen les actuacions postincendi d’estabilització i d’emergència, realitzades dins del primer any després de l’incendi, i les de rehabilitació, dins dels tres primers anys després del foc.

Les recomanacions aborden la regeneració de la coberta vegetal, la reducció de l’erosió i de l’escorrentia, la conservació de la fertilitat del sòl, la conservació de la fauna (vertebrada i invertebrada), la reducció del risc d’incendi posterior i la conservació de la qualitat dels hàbitats fluvials i de ribera.

Aquesta és la segona edició del manual i està disponible en tres idiomes (castellà, anglès i català).

La principal font d’informació per redactar el manual han estat 172 referències bibliogràfiques, majoritàriament articles científics, monografies i estudis realitzats a la conca mediterrània. En especial, s’han consultat les bases de dades de Web of Science i les ponències del Congreso Forestal Español. S’ha organitzat la informació recollint, per una banda les evidències científiques sobre l’impacte dels incendis i les tales de recuperació i, per l’altra, les recomanacions tècniques per a millorar la sostenibilitat de les actuacions en boscos cremats. S’ha preparat una eina d’ajuda a la presa de decisions en format de diagrama de fluxes. El manual ha estat revisat per diversos experts i ha estat presentat i debatut en jornades de transferència al sector forestals.

Resultats principals

El Manual s’estructura en tres seccions:

(1) Els fonaments per a la gestió forestal postincendi recullen mesures bàsiques de planificació a escala de paisatge, així com el coneixement actual de l’impacte de les tales de recuperació sobre la regeneració vegetal, el sòl, la fauna, el risc d’incendi posterior i els hàbitats fluvials.

(2) L’eina per a la selecció de les recomanacions és un conjunt de quatre diagrames de fluxos que, partint d’un objectiu operatiu principal (producció forestal, conservació de la biodiversitat, creació de medis oberts o reducció del risc d’incendi) i responent un seguit de preguntes, condueixen a l’usuari a seleccionar les recomanacions més rellevants pel seu cas concret.

(3) Finalment, les fitxes de bones pràctiques per a la gestió forestal postincendi són 20 fitxes que contenen les recomanacions tècniques repartides en 12 seccions comunes (segons el sistema d’aprofitament, el moment oportú, localització i intensitat de la tala, el tipus de desembosc, la preparació del terreny, la meteorologia, el pendent, els treballs específics necessaris i el possible aprofitamet silvopastoral).

Conclusions

El manual proposa una gestió forestal postincendi basada en l’actual evidència científica. Ha tingut una bona acollida en el sector i algunes de les seves recomanacions han estat distribuïdes pel Centre de la Propietat Forestal a milers de propietaris de Catalunya. Les recomanacions recollides s’han aplicat també a parcel·les experimentals, en les quals s’estan comparant els impactes ambientals de diferents estratègies d’intervenció.