Objectiu

Fer un mapa de les reserves de carboni orgànic del sòls agrícoles de Catalunya per veure els canvis en la capacitat dels sòls per acumular carboni, si tenen un paper rellevant en la mitigació del canvi climàtic i quines hauran de ser les tècniques de corneu més adients.

Mètodes bàsics

Mapa, fet a escala 1:500.000 i amb una resolució de 180 m de píxel, s’ha elaborat a partir d’informació descriptiva i analítica de 7.000 perfils de sòls agrícoles, mostrejats per tot Catalunya des de 1980 a 2015.

Resultats principals

De mitjana, els sòls agrícoles catalans —parlem sempre dels primers 30 cm superficials— contenen uns 4,9 kg C/m2 (kg de carboni orgànic per metre quadrat). Això suposa que en tot Catalunya hi hagi un estoc de gairebé 48 milions de tones, repartides entre els 9.830 km2 de conreus del nostre territori. Un valor que equival a tot el diòxid de carboni (CO2) que s’emet en quatre anys a Catalunya, segons l’inventari d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya de 2015.

Les terres arables, sobretot dedicades a conreus de secà com els cereals, són les més extenses i les que acumulen per tant més carboni orgànic total (un 53,9%). En canvi, els arrossars —els quals ocupen només 200 km2 concentrats al delta de l’Ebre i l’Empordà— i les pastures en ús pels ramats —amb una extensió de 340 km2 a tot Catalunya— són els que més carboni orgànic retenen per m2.

La major part de terreny agrícola català es concentra a la plana de Lleida, que presenta uns estocs moderats (entre 4 i 5,5 kg C/m2). Al nord, on hi ha pastures, i al Delta amb els arrossars, és on els estocs de carboni són més elevats, i se situen per sobre dels 6 kg C/m2. En canvi, la part prelitoral central té els estocs més baixos (per sota de 4 kg C/m2), ja que és on es concentra bona part de la vinya i l’olivera. Els valors baixos de les vinyes i els oliverars es deuen a les propietats del sòl (pedregositat, components o textura), el tipus de cultiu i les tècniques que es poden utilitzar, i a l’ús històric que s’ha donat al sòl des de fa segles.

Conclusions

Tenir uns sòls rics en carboni orgànic ajuda a millorar el creixement dels conreus i les plantes en general. Aquest carboni del sòl actua com una esponja, ajuda a retenir nutrients i aigua per a les plantes. Tanmateix, males pràctiques agrícoles com l’excessiva fertilització, o una agricultura massa intensiva redueixen la capacitat dels sòls per retenir el carboni orgànic.