#a2a2a0
Referència
Marc López-Roig, Jordi Serra-Cobo. Adv Exp Med Biol - Advances in Microbiology, Infectious Diseases and Public Health DOI 10.1007/5584_2016_131 # Springer International Publishing Switzerland 2016, Bats and Emerging Infections: An Ecological and Virological Puzzle
Fitxa elaborada per
Ratpenats i infeccions emergents: un trencaclosques ecològic i virològic
2016
Objectiu
Avaluar el risc epidemiològic i quines mesures preventives són necessàries en les poblacions de ratpenats.
Mètodes bàsics
Revisió bibliogràfica. L'equip de l'IRBIo hem estat treballant amb les poblacions de ratpenats de l'estat espanyol durant els darrers 32 anys.
Per analitzar les zoonosis, malalties que poden passar d'animals a persones, calen llargs estudis longitudinals amb una aproximació multidisciplinària per obtenir les dades eco-epidemiològiques següents: mida de la colònia, nombre de ratpenats per espècie, estructura de la població, comportament de cada espècie, grau de contacte entre ratpenats, estructura social, temps en què els ratpenats romanen a la colònia, tipus de colònia, àrea d’alimentació, taxa de renovació d’individus, temperatura del refugi, relació amb altres colònies i processos de coinfecció. Aquestes dades permeten avaluar el risc epidemiològic i quines mesures preventives són necessàries prendre.
Resultats principals
S'han detectat més de 200 virus en ratpenats. Però per què tants? Els ratpenats ón bons reservoris de virus? Algunes característiques úniques d'aquests mamífers poden explicar-ho: tenen una llarga història filogenètica que pot haver originat processos de coevolució hoste-paràsit, hi ha un gran nombre d’espècies adaptades a viure en ambients molt diferents, tenen gran mobilitat i algunes espècies fan llargues migracions, la seva esperança de vida és llarga i moltes espècies tenen comportament gregari.
L’estructura i la funcionalitat dels ecosistemes canvien a un ritme sense precedents a tot el món i poden modificar les interaccions entre humans i ratpenats infectats. En aquest sentit, cal tenir present que el 23% de totes les espècies de ratpenats del món està disminuint. Hi ha canvis ambientals d’àmbit local o d’altres més generals que poden afectar l’emergència i la propagació de malalties, per exemple: els canvis en l’ús del sòl, en el creixement de la població humana, els canvis socioeconòmics o els canvis en l’estructura social, en l’augment de la mobilitat de les persones, en l’augment del comerç, els incendis forestals, els esdeveniments meteorològics extrems, les guerres, el dèficit en infraestructures de salut pública, etc.
Conclusions
La conservació dels ratpenats és necessària perquè realitzen importants funcions ecològiques en els ecosistemes on viuen. És especialment rellevant la funció que fan els ratpenats insectívors, en un període en què les espècies vectores i els virus zoonòtics s’estenen per grans regions del món. Així per exemple, diferents espècies de mosquits del gènere Aedes han colonitzat els darrers anys bona part d’Europa. Aquestes espècies poden ser potencialment vectores de virus zoonòtics (flavivirus i alfavirus). En aquest sentit, els ratpenats insectívors poden tenir un paper important en el control dels vectors i en la reducció del risc de transmissió de malalties infeccioses víriques.
La dicotomia entre el risc per a la salut i la preservació dels ratpenats és compatible amb tasques de formació basades en més informació i formació.
