Referència

El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya(BDBC).

Autors/es

Xavier Font Castell i Francesc Caralt Rafecas.

Fitxa elaborada per

Què és i com funciona el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya?

Average: 1 (1 vote)
2020
Objectiu

L'objectiu és tenir una és una col·lecció de dades de la biodiversitat present al territori català, amb un conjunt d’eines que en permeten la consulta.

Mètodes bàsics

La informació del banc de dades, prové del treball de camp, en alguns casos directament de qui prospecta el territori i en altres, indirectament, a partir de publicacions (tant actuals com històriques).

Tenint en compte que el volums de dades és molt elevat, és necessari definir mètodes per la introducció de la informació:

  1. En el cas de les observacions faunístiques, s’usen uns formularis d’MS Access amb una estructura pensada per a facilitar la importació de les dades al BDBC.
  2. Per als vegetals i fongs, es segueix els tres passos: (I) S’escaneja les publicacions i se les converteix en format ASCII; (II) Verificació del format es fa un llenguatge de marques que serveix per a descriure el tipus de dada que segueix; (III) S’interpreten les marques XFLORA, la lectura dels camps i la importació de les dades textuals dins l'estructura de taules relacionals del BDBC, mitjançant un programari específic que automatitza la tasca.
  3. Dels grup de cormòfits, s’obtenen dades de col·laboradors externs que realitzen treball de camp i que són recollides amb l’app ZamiaDroid (dades importables directament).

Sovint el mostreig de dades té una amplia representació dels territoris amb més biodiversitat que els que presumiblament són més pobres.

Les dades actuals són recollides amb GPS, i per tant amb una precisió de la ubicació de l’organisme.

La programació informàtica és totalment original, el portal del BDBC ha estat desenvolupat amb el llenguatgede programació Java, concretament fent ús de la tecnologia servlet.

La base de dades del BDBC és del tipus relacional amb control transaccional, una tecnologia robusta i fiable. Per a poder interactuar amb aquesta base de dades, s’usa elllenguatge SQL (StructuredQueryLanguage), que permet la comunicació entre el programa Java i la base de dades.

Resultats principals

En el BDBC es troben disponibles 3.204.506 citacions, referents a 37.324 tàxons (34.216 espècies). El grup dels cormòfits és el grup amb més dades recollides, amb el 70% de les observacions aproximadament. En segon lloc, hi trobem el grup dels artròpodes.

Basant-nos en el conjunt més rellevant de dades, el dels cormòfits, les citacions provinents de dades bibliogràfiques representen aproximadament el 75%. Les dades provinents dels herbaris (BC i BCN) representen més omenys el 10% i les dades inèdites de col·laboradors externs constitueixen gairebé un 15%.

Cal destacar que són especialment valuoses les dades dels plecs d’herbari, ja que esdevenen citacions que poden ser revisades en el futur, perquè en queda un testimoni dipositat en una institució.

Pel que fa a les imatges, actualment el BDBC disposa de vora 10.000 fotografies de plantes vasculars iaproximadament 1.300 imatges d’escàner en format PDF.

Espai web del banc de dades

Conclusions

Per pendre decisions en la gestió de la natura i, sobre el territori,  els tècnics assessors han de considerar una gran quantitat de dades i coneixements que no sempre es relacionen entre si d’una manera prou clara o ben coneguda. La conservació de la biodiversitat demana, doncs, un accés fàcil a la informació rellevant d’alta qualitat científica. Aquesta informació és generada per centres d’investigació, universitats, administracions territorials, parcs naturals i, darrerament, també per projectes de ciència ciutadana, per tant es fa palès la necessitat de sistematitzar l'informació sobre la diversitat biològica que és fonamental per dissenyar estratègies de conservació.

A Catalunya, gràcies a un primer conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, a partir del 1999 es va desenvolupar l’actual Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC),el qual va ser publicat a finals del mateix any. Aquest banc de dades ha estat i és una peça clau per a la presa de decisions en la gestió i conservació del patrimoni natural del nostre territori.