La informació del banc de dades, prové del treball de camp, en alguns casos directament de qui prospecta el territori i en altres, indirectament, a partir de publicacions (tant actuals com històriques).

Tenint en compte que el volums de dades és molt elevat, és necessari definir mètodes per la introducció de la informació:

1. En el cas de les observacions faunístiques, s’usen uns formularis d’MS Access amb una estructura pensada per a facilitar la importació de les dades al BDBC.
2. Per als vegetals i fongs, es segueix els tres passos: (I) S’escaneja les publicacions i se les converteix en format ASCII; (II) Verificació del format es fa un llenguatge de marques que serveix per a descriure el tipus de dada que segueix; (III) S’interpreten les marques XFLORA, la lectura dels camps i la importació de les dades textuals dins l'estructura de taules relacionals del BDBC, mitjançant un programari específic que automatitza la tasca.
3. Dels grup de cormòfits, s’obtenen dades de col·laboradors externs que realitzen treball de camp i que són recollides amb l’app ZamiaDroid (dades importables directament).

Sovint el mostreig de dades té una amplia representació dels territoris amb més biodiversitat que els que presumiblament són més pobres.

Les dades actuals són recollides amb GPS, i per tant amb una precisió de la ubicació de l’organisme.

La programació informàtica és totalment original, el portal del BDBC ha estat desenvolupat amb el llenguatgede programació Java, concretament fent ús de la tecnologia servlet.

La base de dades del BDBC és del tipus relacional amb control transaccional, una tecnologia robusta i fiable. Per a poder interactuar amb aquesta base de dades, s’usa elllenguatge SQL (StructuredQueryLanguage), que permet la comunicació entre el programa Java i la base de dades.