#f5c66f
Referència
Laura José -María, Laura Armengot, José M. Blanco-Moreno, Montserrat Bassa and F. Xavier Sans. Effects of agricultural intensification on plant diversity in Mediterranean dryland cereal fields. Journal of Applied Ecology 2010, 47, 832–840 doi: 10.1111/j.1365-2664.2010.01822.x
Fitxa elaborada per
Per preservar la diversitat vegetal agrícola s'ha d'evitar la intensificació
2010
Objectiu
Analitzar els efectes de la intensificació agrícola a escala de paisatge i de parcel·la sobre la diversitat vegetal comparant la flora en el centre, la vora i el marge de camps de cereals de secà ecològics i convencionals.
Mètodes bàsics
L’estudi analitza la diversitat vegetal al centre, les vores i els marges de 29 camps de cereals ecològics i 29 camps de cereals convencionals distribuïts en 15 localitats del NE de la península Ibèrica que difereixen en la complexitat del paisatge. Per a cadascuna de les posicions del camps s’ha estudiat la composició florística, la riquesa específica total i de les especies arvenses característiques dels conreus de cereals (especies segetals o messícoles).
El percentatge de terra cultivable junt i assentaments humans es va utilitzar com a indicador de la complexitat del paisatge i la quantitat d’aportacions externes de nitrogen com a indicador de la intensitat d’ús de la terra.
Resultats principals
Els resultats mostren que ambdues escales d’intensificació agrícola tenen un efecte negatiu similar sobre vegetals la composició florística, la riquesa total i de les espècies característiques. A més, no s'ha trobat cap interacció entre el paisatge i la intensitat d'ús del sòl per explicar la riquesa total d’espècies.
La importància relativa de la intensitat d’us del sòl i la complexitat del paisatge agrícola varia en funció de ubicació la posició (centre, vora i marge), aspecte que es pot atribuir a diferències en la intensitat de les pràctiques agrícoles i la dispersió limitada de les llavors des dels hàbitats adjacents.
La gestió és el principal factor per explicar les diferències entre els centres dels camps, mentre que els canvis en els marges es deuen principalment a les característiques del paisatge, a les vores ambdós factor son rellevants.
Conclusions
La preservació de la diversitat vegetal agrícola requereix evitar la intensificació tant a escala de parcel·la com de paisatge. Les polítiques que afavoreixen l’ús de tècniques de gestió de baixa intensitat, com ara l'agricultura ecològica, són la principal manera de promoure la diversitat dins dels camps i són igualment beneficioses en paisatges simples i complexos.
El manteniment de la diversitat dins de les àrees agrícoles, també requereix reduir la intensitat agrícola a les vores atès que afavoreix les especies arvenses característiques dels conreus de cereals i la diversitat florística dels marges.
