En tots els casos, l'expansió dels matollars va implicar la reducció dels nutrients vegetals bàsics del sòl (N, P i K). Aquesta disminució va ser diferent segons l’espècie d’arbust. Així, el contingut de N del sòl disminueix sota d’A. uva-ursi i J. communis; el de P baixa sota R. ferrugineum, A. uva-ursi o J. communis, i el de K disminueix en tots els casos excepte quan hi ha V. myrtillus. D’altra banda, el C total del sòl augmenta al llarg de la successió al vessant nord, però no al vessant sud. Sigui com sigui, la ràtio C:N s’incrementa de manera generalitzada al llarg de la successió en ambdues localitats.

Pel que fa als fongs, es van identificar 2.836 UTOs (cadascuna representada per un mínim de cinc seqüències cadascuna) en el conjunt de totes les mostres. Hi ha més riquesa al vessant sud, i a més el nombre d’UTOs exclusives és el doble al vessant sud que al nord. En general, a totes dues localitats la successió va implicar un important canvi en els principals grups funcionals (micorrízics arbusculars, ectomicorrízics, ericoides, endofítics radicals, sapròfits, patògens i liquenitzats), afectant la riquesa total i la de cada grup.

És important remarcar que només un 2% de les OTU totals són compartides entre la pastura i el matollar madur en cada localitat, cosa que indica que hi ha un recanvi pràcticament absolut de la comunitat fúngica al llarg de la successió. A més, el nombre d’UTOs no compartides és molt més gran entre pastura i matollar jove que no pas entre matollar jove i madur, i això indica que la presència de clapes petites d’arbustos en els matollars joves és suficient per originar canvis molt notables en la composició fúngica del sòl. Hi ha algunes espècies com ara R. ferrugineum, A. uva-ursi i J. communis que contenen un nombre molt elevat d’UTOs exclusives, no compartides amb els altres arbustos. En el cas d’A. uva-ursi, destaca l’augment significatiu de la riquesa de fongs ectomicorrízics, ericoides i endofítics.