Deu mesures per reduir l’abandonament de mascotes exòtiques i el risc d’invasió

Objectius: (1) identificar els animals exòtics que causen problemes als propietaris i propietàries, (2) identificar les espècies invasores de venta prohibida segons la llei espanyola RD1628 / 2011, i (3) estudiar com aquesta legislació ha afectat a la venda, donació o alliberament de mascotes exòtiques des de l’any 2009 al 2018 per fer noves propostes de gestió.

Mètodes bàsics

El comerç de mascotes és una via d’introducció d’espècies invasores degut en gran part a l’abandonament d’aquests animals que esdevenen mascotes no desitjades. La problemàtica afecta a molts grups faunístics i països, però l’estudi se centra en peixos, amfibis i rèptils al nord-est d’Espanya per ser una regió particularment propensa a les invasions biològiques.

S’identifiquen les espècies exòtiques de tinença problemàtica pels propietaris emprant dos grups de dades:

Entrades d’animals a un centre de recuperació de fauna del 2009 al 2018
Captures d’animals als estanys urbans de Barcelona del 2011 al 2018.

També s’avalua l’impacte de la prohibició de la venda de les espècies incloses al RD1628 / 2011 a través d’inspeccions en 13 minoristes d’animals de companyia durant el període 2011 al 2018.

Les anàlisis estadístiques comparen els registres d’animals abans i després de l’entrada en vigor de la llei de RD1628 / 2011 quan es disposa d’aquesta informació i, per tots els grups de dades, analitzen els canvis en les tendències temporals utilitzant regressions lineals i no lineals que tenen en compte possibles fonts de soroll estadístic (diferents característiques de cada llac urbà). Es fa una anàlisi general sobre canvis temporals en la diversitat i número total de captures dels diferents grups d’animals exòtics per tal d’identificar d’altres espècies problemàtiques no considerades a la llei de original de 2011 o les esmenes. Es fa una anàlisi específica per les espècies prohibides d’acord a la llei de 2011 per detectar si els seus efectes ja són visibles al patró que mostren els registres de mascotes exòtiques. A més, s’estima estadísticament el nombre espècies que es podrien detectar tenint en compte com varia el número d’espècies segons el total de captures d’individus.

Resultats principals

Es van registrar 60.753 animals exòtics de quatre classes, deu ordres, 47 famílies i 139 espècies combinant les dades del centre de fauna (2009-2018) i dels llacs urbans (2011-2018). La major diversitat d’espècies va ser dels rèptils (29 famílies i 109 espècies) i la més baixa la dels crustacis, en concret només el cranc vermell americà Procambarus clarkii.

El nombre d’espècies per a tots els grups d’animals va ser entre 1,12 i 5,57 inferior a la riquesa estimada, tenint el valor més baix el grup dels cocodrils i el més alt el de les tortugues.

S'han trobat poques evidències de canvis en les tendències de captures de mascotes exòtiques als llacs urbans o d’entrades al centre de fauna després del 2011, però no es va trobar cap espècie del llistat d’espècies invasores de 2011 a les botigues. No obstant, s’ha vist que el comerç ha substituït aquestes espècies per unes altres igual de problemàtiques pels propietaris, a més d’oferir-ne d’altres que tenen un elevat risc d’abandonament tot i que el risc de causar una invasió biològica és baix amb la climatologia local actual.

En la complexa realitat social, econòmica i ecològica del comerç de mascotes exòtiques, fem un decàleg de propostes basat en la nostra experiència en peixos, amfibis i rèptils.

Decàleg de propostes:

Millorar les mesures de bioseguretat a les instal·lacions de majoristes
Obligació d’adquirir formació específica per tenir mascotes i d’associar el codi de microchip dels animals al DNI dels propietaris en el moment de compra.
Venta obligatòria d’animals criats en captivitat i amb garanties sanitàries
Regular l’oferta d’espècies en funció de la mida adulta al ser una causa d’abandonament
Establir una mida mínima de venta per espècies de mida adulta mitjana o gran que eviti la compra poc reflexiva de cries a baix preu com ha passat amb les tortugues d’aigua
Prohibir la venda de recipients inapropiats pel manteniment a llarg termini dels animals (ex. peixeres de bola de vidre, illes de plàstic amb palmera per tortugues)
Perseguir de forma activa el comerç il·legal d’espècies i la venda en línia
Fomentar el diàleg i la col·laboració entre acadèmics, gestors i associacions d’aficionats al manteniment i cria d’animals exòtics que estiguin registrades oficialment
Permisos de ttinença d’espècies que no es trobin al mercat lliure per membres d’associacions que demostrin la seva vàlua per avançar en el coneixement biològic de les espècies i amb l’obligació de posar els coneixements a disposició de l’administració
Vetllar pel compliment de la legislació a través d’inspectors amb equips de treball que coneguin la realitat del comerç de mascotes en general i la d’exòtics en particular.

Conclusions

Pensem que els problemes de les mascotes exòtiques deriven de la creació d’un mercat sota el paraigües d’una legislació de tinença de mascotes general que no contempla les particularitats de les mascotes exòtiques més enllà de si són perilloses per la salut pública o estan protegides pel conveni CITES. Per altra banda, la legislació d’espècies invasores adreça el problema de les invasions de forma reactiva, prohibint espècies que ja han envaït, quan una estratègia proactiva seria potencialment més eficient.

En aquest sentit, proposem legislar sobre les característiques morfològiques i de manteniment en captivitat que fan que una mascota tingui elevada probabilitat d’ésser abandonada. Junt amb donar resposta al problema ètic que qualsevol animal sigui abandonat, s’actuaria sobre la causa de fons de la majoria de les invasions biològiques causades per mascotes. Alhora, cal tenir en compte el decàleg de mesures aquí presentades.