#d0b392
Referència
A. Hernández-Matías et al. Using multi-scale spatial prioritization criteria to optimize non-natural mortality mitigation of target species. Global Ecology and Conservation 23 (2020) e01082
Fitxa elaborada per
Com podem mitigar la mortalitat no natural en espècies amenaçades?
2020
Objectiu
Crear un protocol amb els criteris de priorització a l’hora d’implementar accions de mitigació de la mortalitat no natural en espècies animals. Provar el correcte funcionament del protocal a partir dels casos d'electrocució de l'àguila cuabarrada al sud 'Europa.
Mètodes bàsics
El protocol proposat per a la mitigació de la mortalitat consta de 5 passos considerant diverses escales espacials, des de grans àrees geogràfiques fins a punts o infraestructures espacials particulars. Consta d'aquests passos (que, a més de proposar, hem testat):
- Pas 1. Identificar les poblacions embornal sobre àrees geogràfiques grans. Identificar les poblacions locals que es comporten com a embornal, on la mortalitat supera la productivitat per fer-ho cal emprar models de població que haurien d’incorporar tots els aspectes rellevants que determinen la dinàmica de la població com poden ser processos de dispersió i l'estructura espacial de la població.
- Pas 2. Identificar les zones embornal d’alta mortalitat dins de les poblacions objectiu. Depenent de la causa de mortalitat abordada, de l’espècie objectiu i de l’etapa vital sobre la qual pretenem actuar, l’escala més convenient per operar variarà.
- Pas 3. Identificar les àrees intensament utilitzades pels individus en àrees objectiu. En general, les àrees d’ús més intensiu són aquelles en què la presència d’una amenaça implica un major risc de mortalitat i, per tant, cal prioritzar les accions de mitigació en aquestes àrees.
- Pas 4. Identificar punts espacials que mostren un alt risc de mortalitat. El risc de mortalitat es distribueix de manera molt desigual entre les infraestructures potencialment perilloses, per exemple, en suports elèctrics una petita fracció dels suports acumulen la major part de la mortalitat.
- Pas 5. Utilitzar proves directes de víctimes per completar informació. Reunir sistemàticament tota la informació disponible sobre individus morts com a mitjà per identificar infraestructures perilloses.
Resultats principals
Per mostrar els beneficis potencials d’aquest protocol, hem utilitzat com a exemple la mitigació de les morts per electrocució a l’àguila cuabarrada al sud d’Europa, on aquesta espècie està amenaçada degut en part a l’electrocució (Real et al. , 2001; Hernández-Matías et al., 2013, 2015). Demostrem que les taxes de supervivència es poden restaurar fins a valors que asseguren la persistència de la població estudiada.
A més, el present estudi demostra que els nostres criteris ajuden a optimitzar la inversió en mitigació, ja que identifiquen els suports elèctrics que tenen els efectes més devastadors sobre la població. Finalment, el nostre estudi monoespecífic proporciona més evidències a les ja existents de que l’adequació de suports que se sap que han provocat electrocució no és suficient per prevenir accidents, com s’ha demostrat en altres estudis multi-espècie (Janss i Ferrer, 1999; Mañosa, 2001).
Conclusions
El nostre estudi posa de manifest el fet que els criteris de priorització a múltiples escales que es basen en el coneixement de la biologia de les espècies, l’heterogeneïtat demogràfica i l’ús espacial per part dels individus milloren molt l’eficiència de qualsevol inversió en accions de conservació dissenyades per mitigar la mortalitat no natural. Freqüentment, l’heterogeneïtat observada està determinada en part per l’efecte de la mortalitat no natural, de manera que centrar-se en les fraccions de la població més afectades per l’amenaça en qüestió pot millorar considerablement l’eficiència de les accions de mitigació.
De la mateixa manera, destaquem que s’haurien de prioritzar les accions de mitigació en aquelles àrees utilitzades de manera més intensa pels individus, cosa que millora considerablement l’eficàcia dels esforços de conservació. Els nostres resultats subratllen que centrar-se només en les infraestructures específiques (per exemple, suports elèctrics) que se sap que han causat esdeveniments de mortalitat no és suficient per resoldre aquest problema, fins i tot tenint en compte totes les espècies afectades negativament per l’amenaça en qüestió.
Finalment, el nostre exemple de correcció de suports als territoris d’àguila de cuabarrada demostra que el nostre protocol pot reduir la mortalitat a nivells que garanteixen la persistència a llarg termini de les poblacions, un objectiu final de la pràctica de conservació d’espècies.
