Avaluació del grau d'amenaça i de l'interès de conservació dels hàbitats de Catalunya

Establir els criteris que determinen el grau d’amenaça i l’interès per a la conservació dels hàbitats i aplicar-los al conjunt dels hàbitats de Catalunya. Així es podrà determinar el grau d’atenció que requereixen els hàbitats, en funció de la importància que tinguin com a elements naturals.

Mètodes bàsics

Comparació de l’estat en què es troben els hàbitats respecte el que mostrarien en una situació teòrica en què l’hàbitat no hagués estat influït per l'actuació directa de l'home o per altres pertorbacions i, per tant, la dinàmica natural l'hagués fet evolucionar cap a un estat de màxima maduresa.

Els paràmetres proposats són els mateixos que els utilitzats en l'índex del valor del patrimoni natural de Catalunya (IVPN): riquesa florística, raresa florística, forma d’implantació territorial, grau de maduresa, valor biogeogràfic, extensió territorial i grau d’amenaça. Òbviament, no s’han aplicat els paràmetres de l’IVPN que precisen de càlculs fets a partir de la cartografia (no disponible per a un nombre considerable d'hàbitats CORINE de la llista catalana).

Resultats principals

Una metodologia per avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en un indret determinat.
Una valoració de l'interès de conservació dels hàbitats CORINE de Catalunya a partir d'una proposta metodològica que té en compte diversos paràmetres qualificadors.
Una estimació del grau d'amenaça a què estan sotmesos els hàbitats en el conjunt del territori.
Una primera aproximació a l'avaluació de l'interès de conservació dels hàbitats marins.

Conclusions

Els paràmetres utilitzats en el càlcul de l’interès de conservació, considerats individualment, no sempre ens indiquen quin és el valor real d’un hàbitat, ja que el fet que un hàbitat sigui molt valorat per a determinat paràmetre no sempre vol dir que el seu interès de conservació sigui elevat (i a l'inrevés, és clar). D’aquí ve la importància de combinar aquests paràmetres, per tal de compensar-los. D’aquesta manera, els hàbitats que tenen un valor alt en la majoria de paràmetres seran els més valorats, ni que en algun d’ells no surtin ben parats.

En el cas del grau d'amenaça, és important remarcar que el grup que convé tenir més ben delimitat, considerant objectius de gestió del patrimoni natural, és el de valor més alt.