#4E91C6
Referència
K. Ulate, T. Alcoverro, R. Arthur, O. Aburto-Oropeza, C. Sanchez, L. Huato-Soberanis (2018). Conventional MPAs are not as effective as community co-managed areas in conserving top-down control in the Gulf of California. Biological Conservation 228 (2018): 100-109
Fitxa elaborada per
Són efectives les reserves marines convencionals a l’hora de preservar els ecosistemes marins?
2018
Objectiu
Avaluar l’efectivitat de les reserves marines amb diferents graus de protecció en la conservació dels ecosistemes marins. Controlar els efectes indirectes de la pesca sobre els nivells tròfics inferiors mitjançant l’estudi de les poblacions d’equinoderms. Els equinoderms són un grup d'herbívors que al no ser objecte de pesca els fa bons indicadors d’aquest efecte indirecte. Altrament, s'estudia la biomassa de peixos de diferents nivells tròfics (inclosos els que consumeixen equinoderms) per veure la seva relació amb l'abundància d'equinoderms.
Es van mostrejar vàries àrees marines protegides (MPA de l’anglès Marine Protected Area) del Golf de Califòrnia durant dos anys consecutius en diversos punts distribuïts majoritàriament en 6 MPA, amb diferents graus de protecció i de gestió, i en les zones adjacents no protegides.
Mètodes bàsics
Aquest estudi es va dur a terme en els anys 2009 i 2010 en 6 MPA així com en les zones adjacents en que no hi havia cap mesura de protecció. El mostreig es va realitzar en 104 estacions distribuïdes de la següent manera:
- 24 estacions en no MPAs.
- 32 estacions en MPA mixtes, gestionades pel govern federal dels EEUU on l’esforç de pesca o algunes arts de pesca estan limitades.
- 10 estacions en Zones santuari, situades dins de MPA amb diversos nivells de protecció, gestionades pel govern federal on qualsevol tipus de pesca és prohibit.
- 14 estacions en MPA co-gestionada pel govern federal i els habitants locals, amb prohibició de qualsevol activitat extractiva comercial.
- 24 estacions en una MPA militar, declarada Reserva de la Biosfera l’any 2000.
A cada estació es van realitzar 4 transsectes, tant l’estiu de 2009 com del 2010, per tal d'identificar i estimar l’abundància i la mida de les espècies d’equinoderms i de peixos. Aquests transsectes tenien unes dimensions de 30 m x 1 m per a l'estudi dels equinoderms i de 50 m x 5 m per a l'estudi de peixos.
Amb les dades obtingudes es va generar un model (GLMMs) per a testar l’efecte de la gestió sobre la densitat d’equinoderms i la biomassa de peixos a partir dels valors del nivell de protecció, latitud, fondària, extensió, proximitat a altes zones protegides, edat de la MPA, així com l’abundància, la biomassa i nivell tròfic dels peixos i equinoderms observats en cada transsecte.
Resultats principals
En termes generals, es van trobar diferències significatives en els 5 tipus de reserva estudiats pel que fa a la distribució de les 25 espècies d’equinoderms, tant en el seu conjunt com en els subgrups taxonòmics, essent molt menys abundants a les zones MPA militar i MPA co-gestionada.
Pel que fa als peixos, es van identificar 150 espècies, 51 d’elles depredadores de macroinvertebrats (34 d’elles exclusivament d’equinoderms), 28 piscívores, 25 herbívores i 12 zooplanctívores. Es van trobar diferències significatives en la distribució de la biomassa total de peixos entre els 5 tipus de reserva amb grans diferències entre grups tròfics. Els piscívors van resultar ser molt més abundants tant a la MPA militar com a la MPA co-gestionada que a la resta de tipus de reserva. Els herbívors foren més abundants a les MPA co-gestionada, mentre que els depredadors de macroinvertebrats ho eren a la MPA militar. Tan sols els peixos zooplanctívores van ser molt més abundants a zones amb protecció convencional (MPA mixta) i sense protecció (no MPA).
Les variables corresponents a la latitud, la fondària, l’edat de la reserva, la proximitat a altres reserves, o la mida de les reserves eren molt menys importants que el tipus de protecció a l’hora d’explicar els patrons de distribució de peixos i equinoderms.
Conclusions
Les MPA que tenen una bona gestió obtenen efectes significativament positius en les comunitats de peixos i en la seva biomassa. A més, en aquestes MPA hi ha també un efecte clar sobre les comunitats d’equinoderms degut a la predació que hi exerceixen els peixos (control top down), principalment quan aquests son de talla petita. Quan no existeix aquest control, les comunitats d’equinoderms herbívors poden esdevenir un greu problema i acabar formant blancalls (extenses zones de roca en les quals les macroalgues han estat totalment devorades pels herbívors).
Els resultats d’aquest estudi indiquen que les reserves MPA militar i MPA co-gestionada són particularment efectives en la conservació dels estocs de peixos i en el manteniment de l’hàbitat en un bon estat, malgrat que el model de gestió i de protecció és absolutament diferent entre elles. Mentre la MPA militar ocupa una gran àrea on qualsevol extracció està prohibida, la MPA co-gestionada, de mida menor, presenta una gestió molt descentralitzada, on els habitants i usuaris comparteixen la gestió de la reserva amb el govern, posant especial atenció a l’estat de l’ecosistema, però també a l’explotació sostenible per part dels usuaris.
Segons un estudi de l’any 1999, realitzat amb dades de 1300 MPA, un 71% d’aquestes no tenien una gestió efectiva. Malgrat les MPA co-gestionades no son la panacea, ni evidentment tampoc les MPA tradicionals, cal tenir en compte que només si els habitants locals senten que el seu medi de vida depèn de l’èxit de la reserva i estan inclosos en les decisions finals compliran i ajudaran a complir les restriccions imposades per l’existència de la MPA.
