Quines regles d’elecció social són més eficients per l’assignació d’aigua?

Aquest article es marca tres objectius: dissenyar diferents regles d’assignació de l’aigua, desenvolupar un algoritme per aplicar els nous sistemes de repartiment i, finalment, comparar empíricament entre les noves regles d’assignació, el mercat i altres sistemes ja existents.

Mètodes bàsics

- Àrea d’estudi: cinc granges situades a la conca de l’Ebre.

Teòricament el sistema de mercat proveeix, de la manera més eficient, l’aigua. No obstant això, pot tenir alts costos de transacció: burocràcia, restriccions legals i la manera de definir els drets de propietat, que fan que aquesta regla d’assignació no sigui tan bona.

Una alternativa atractiva al sistema de mercat és la regla d’assignació uniforme, que consisteix a assignar drets de l’aigua a parts iguals (per hectàrea) en una primera iteració. Si la demanda d’aigua formulada per l’agricultor és inferior o igual als seus drets se li assigna la quantitat demandada. Si la demanda és superior no se li assigna aigua en aquest moment. En la segona iteració es repeteix el procediment de la primera, amb el total de l’aigua no assignada i els agricultors que han quedat sense assignació. Les iteracions es repeteixen fins que tota l’aigua està repartida. La regla d'assignació uniforme compleix amb els criteris de Pareto, consistència, anonimat (s’entén per anonimat al fet que els individus no revelen la seva identitat i tots són idèntics) i no hi ha comportament estratègic. Tot i això, s’argumenta que la propietat de l’anonimat no és del tot correcta quan existeixen asimetries entre els individus.

Per altra banda, la regla seqüencial presenta un sistema on la propietat de l’anonimat no és respectada, però l’absència de comportament estratègic i el criteri de Pareto són preservats. Aquest sistema reparteix uns nivells inicials d’aigua que els individus comparen amb els seus nivells ideals. Aquells agents que tenen els seus nivells ideals inferiors al repartiment inicial, reben aquesta quantitat menor. L’excedent es redistribueix amb el mateix criteri entre la resta d’individus. El procediment es repeteix tantes vegades com situacions es donin on algun dels agents té una preferència a una dotació menor de la inicialment garantida i genera excedent.

Per tal d’avaluar l’efecte dels diferents sistemes d’assignació s’utilitza un model on es consideren cinc diferents tipus de granges situada en la conca de l’Ebre, cada una amb una extensió de 20 ha. S’assumeix que els propietaris maximitzen el seu benefici. Les funcions de producció han estat estimades amb el sistema EPIC (Environmental Policy Integrated Climate), la informació dels paràmetres econòmics s’ha obtingut del MAPA (Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació), el problema s’ha programat amb GAMS (General Algebraic Modeling System) i resolt a través de l’algoritme CONOPT2.

Resultats principals

Es compara la pèrdua d’eficiència que es dona quan s’aplica el sistema proporcional i les regles seqüencials envers el sistema de mercat. En el cas de les regles seqüencials, s’analitza en termes de beneficis nets i productivitat. Tanmateix, aquesta comparació es fa per diferents preus administratius de l’aigua, graus d’heterogeneïtat i dotacions inicials.

En general, en comparació amb el sistema del mercat l’aplicació de la regla seqüencial genera pèrdues d’eficiència menor que el sistema proporcional. No obstant, s’observa que aquesta avantatja de la regla seqüencial desapareix en un context on els preus administratius són alts i l’heterogeneïtat entre les explotacions és elevada.

D’aquesta manera, es demostra la major eficiència de la regla seqüencial envers la regla proporcional. Aquest avantatge pot ser explicat per dos factors: en primer terme, la regla seqüencial considera les preferències en les dotacions per cada individu. En segon terme, aquest tipus de regla té en compte les diferències de productivitat entre explotacions.

Conclusions

El document presenta solucions alternatives al mercat de l’aigua. Concretament aquestes solucions poden esdevenir atractives en estats o regions on les restriccions legals o burocràtiques impedeixen la creació d’un mercat.