Referència

A. López-Baucells, C. Flaquer, M. Mas, P. Pons, X. Puig-Montserrat . Recurring fires in Mediterranean habitats and their impact on bats https://link.springer.com/article/10.1007/s10531-020-02095-2

Autors/es

Adrià López-Baucells, Carles Flaquer, Maria Mas, Pere Pons, Xavier Puig-Montserrat

Fitxa elaborada per
Paraules clau

Quin és l'impacte de la recurrència d’incendis sobre l’activitat de ratpenats?

Encara sense vots
2021
Objectiu
  1. Avaluar l’afectació de la recurrència dels incendis forestals sobre l’orellut gris (Plecotus austriacus) a la zona del Cap de Creus.
  2. Determinar la distància i els hàbitats fins on es desplacen per alimentar-se.
  3. Amb aquesta informació, modelitzar les àrees d’alimentació que encara hi ha disponibles a la zona d’estudi. 
Mètodes bàsics

Zona d'estudi:  Cap de Creus (13,843 ha) al nord-est de Catalunya, una de les regions més afectades per incendis de la península ibèrica (on es poden haver arribat a produir fins a 6 incendis a la mateixa zona en les últimes tres dècades). Els incendis recurrents poden afectar les poblacions de ratpenats reduint la complexitat i estructura dels hàbitats  de caça, i la disponibilitat de refugis.

Durant els mesos de juliol i agost de 2007, 2008 i 2009 es van realitzar captures de ratpenats amb xarxes japoneses i arpes al monestir de Sant Pere de Rodes. Es va seleccionar aquest indret com a localitat de captura perquè alberga la colònia de cria més gran d’orellut gris, una espècie voladora de curtes distàncies, de la regió.

Per estudiar on es desplaçaven per caçar els exemplars d’aquesta colònia es van utilitzar radiotransmissors a 16 femelles reproductores. Per determinar els hàbitats de caça es van seguir tots els individus marcats, amb antenes tipus “Yagi”, utilitzant una unitat de detecció mòbil (amb cotxe), i varies estacions d’escolta fixes (punts elevats i estratègics). La determinació de les localitzacions es duien a terme a través de la tècnica homing-in o de la triangulació de senyals.

Per modelar les zones d’alimentació disponibles a la regió es va utilitzar el software MaxEnt,  incloent diferents paràmetres ambientals com la categoria dels hàbitats i la recurrència d’incendis.

Resultats principals

11 de les 16 femelles marcades es van poder radioseguir correctament durant períodes d’entre 7 i 10 dies consecutius. Es va documentar un total de 6,792 minuts d’activitat nocturna.

  • Distància recorreguda a zones d’alimentació: el 50% de la caça nocturna es va realitzar a més de 4 km del refugi, distàncies de vol ja elevades considerant el vol lent i el caràcter sedentari de l’espècie. Tres individus van cobrir distàncies més llargues de les esperades allunyant-se fins a 10,5 km, assolint distàncies de desplaçament nocturn rècord per l’espècie.
  • Selecció d’hàbitat: Els individus marcats de P. austriacus es van alimentar en gran diversitat d’hàbitats, però van seleccionar molt positivament els escassos fragments de bosc de pi blanc comparat amb els ambients de matollar, que ocupen al voltant d’un 80% de la cobertura total. A més, no van caçar en zones recurrentment cremades ni en fragments de bosc que s’haguessin cremat més de 3 vegades en els últims 30 anys.
  • Modelització de hàbitats disponibles: Els nostres resultats suggerien que (degut a la poca abundància de ratpenats en zones cremades entre 4 i 6 vegades en les últimes dècades) només quedaven disponibles com a hàbitats de caça, petites zones de bosc, aïllades i localitzades a més de 5 km de distància del refugi (fins a 10 km de distància). 
Conclusions

La colònia de cria d’orellut gris (Plecotus austriacus) del monestir de Sant Pere de Rodes s’alimenta en petits fragments boscosos evitant les zones recurrentment cremades, desplaçant-se més del que s’esperaria. La colònia segurament es veu condicionada per l’escassetat de zones d’alimentació i per la falta de refugis disponibles, i per això vola distàncies molt més elevades que les reportades anteriorment per la mateixa espècie a Europa. Nous incendis que afectin les actuals zones de caça poden tenir un fort impacte sobre la conservació d’aquesta gran colònia. A més, l’escassetat de refugis evident a l’àrea implica que qualsevol renovació o acció de manteniment a l’edifici del Monestir de Sant Pere de Rodes s’hauria de considerar i avaluar acuradament amb experts per assegurar la conservació de la colònia.