Imatge
#4E91C6
Referència
Frigola-Tepe X, Caballero-Huertas M, Viñas J, Muñoz M. Influence of Thermal Regimes on the Relationship between Parasitic Load and Body Condition in European Sardine along the Catalan Coast. Fishes. 2022; 7(6):358. https://doi.org/10.3390/fishes7060358
Fitxa elaborada per
Per què la sardina catalana s'hauria de revalorar?
2022
Objectiu
L’objectiu principal d'aquest estudi és conèixer l'estat de salut actual de la sardina a la costa catalana mitjançant l'anàlisi de la quantitat de greix i la infecció per paràsits nematodes al llarg del seu cicle reproductiu.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Costa Brava i la zona propera al delta de l'Ebre.
S’han analitzat 1.375 sardines mostrejades mensualment des de l’octubre de 2019 fins al juliol de 2021. Els exemplars van ser capturats per les flotes d’encerclament a dues zones amb règims tèrmics diferents de la costa catalana: la Costa Brava al nord (L'Escala, Palamós i Blanes), amb una temperatura de l'aigua més baixa, i la zona propera al delta de l'Ebre al sud (Tarragona, Cambrils i Ametlla de Mar), més càlida.
Imatge
Figura 1. Mapa de la Costa catalana mostrant temperatura de la superfície del mar (SST, °C).
Estudi de la condició i la reproducció
De cada sardina s’ha mesurat la longitud total i el pes (pes corporal total i pes corporal eviscerat) i també s’ha obtingut una aproximació de l'estat corporal de cada individu mitjançant el càlcul de l'índex de condició relativa. El sexe de cada exemplar s’ha determinat macroscòpicament i les gònades s’han classificat en funció de les etapes de desenvolupament reproductiu (és a dir, immadures, en desenvolupament, preparats per a la posta, posta activa, en regressió i en regeneració). Com a mesura de l'activitat reproductiva s’ha calculat l’índex gonadosomàtic. Pel que fa a la condició corporal lipídica i energètica, s’ha estimat el contingut de greix muscular mitjançant un aparell Fish FatMeter (Distell Model FM 992). Aquest dispositiu permet la mesura ràpida del contingut d'aigua i proporciona el contingut relatiu de greix del teixit (%) de cada individu a partir de la relació específica inversa entre el contingut d'aigua i lípids. També es van quantificar les reserves lipídiques mesentèriques a partir d’una escala visual específica per a la sardina.
Anàlisi de càrrega parasitària i determinació d’espècies
S’han examinat totes les mostres fresques de sardina per detectar la presència de nematodes. S’extreuen totes les vísceres de la cavitat corporal i a continuació s’analitzen els òrgans interns (estómac, intestí, cecs pilòrics, fetge i gònades) amb un estereomicroscopi. Els paràsits s’han classificat en funció de la seva morfologia i estructures internes fins al nivell taxonòmic més baix possible, així com de l'estadi larvari. La prevalença de paràsits és el percentatge de sardines infectades per una determinada espècie de paràsit, la intensitat mitjana és el número mitjà de paràsits en peixos infectats i l'abundància mitjana el número mitjà de paràsits trobats a la mostra.
Per tal d’incrementar la precisió en la determinació de les espècies de nematodes presents, s’ha combinat aquest estudi amb els resultats de Caballero-Huertas i col. (2022), en el qual s’analitzen genèticament els nematodes obtinguts de la costa catalana.
Resultats principals
Aquest estudi mostra una visió global de l'estat de salut anual de la sardina, directament relacionat amb el seu cicle reproductiu i molt influenciat per la temperatura de l'aigua del mar i la producció primària, així com amb la incidència dels paràsits. S’ha detectat que les sardines capturades a la costa més freda del nord de Catalunya presenten una major quantitat de greix que les sardines de la costa sud, indicant una condició més bona. És d'especial interès l'absència d'Anisakis a la sardina capturada al llarg de tota la costa catalana.
Pel que fa a la variabilitat de la infecció per paràsits entre règims tèrmics, s’han observat diferències significatives en la càrrega del paràsit Hysterothylacium aduncum (sense patogenicitat per al consum humà), amb una infecció per nematodes més alta a la zona més càlida del sud. La càrrega de nematodes es podria considerar un factor potencialment implicat en la reducció de l'estat de salut de la sardina, ja que hem obtingut una correlació negativa entre l'abundància de paràsits i la condició corporal; encara queda per definir si aquesta relació és causa o conseqüència. En l’escenari actual d'augment tèrmic al mar Mediterrani, l’estat de salut de la sardina sembla veure's afectada i la càrrega de paràsits, incrementada.
Conclusions
L’absència d’Anisakis és molt importants a l’hora de revalorar l’espècie a nivell comercial com a un producte segur pel consum. Així mateix, l’estudi posa de manifest la necessitat de prosseguir el monitoratge de l’estat de salut de la sardina de forma continua per tal de fer possible la implementació de noves mesures de gestió que permetin aconseguir una explotació sostenible del recurs.
