#abcc9a
Referència
Vilà‐Cabrera, A., Rodrigo, A., Martínez‐Vilalta, J., & Retana, J. (2012). Lack of regeneration and climatic vulnerability to fire of Scots pine may induce vegetation shifts at the southern edge of its distribution. Journal of biogeography, 39(3), 488-496.
Fitxa elaborada per
Patrons espaciotemporals i distribució climàtica dels incendis en boscos de pi roig, durant els últims 31 anys, a Catalunya
2012
Objectiu
Investigar els patrons espaciotemporals i la distribució climàtica dels incendis en boscos de Pinus sylvestris durant els últims 31 anys a Catalunya. Avaluar la vulnerabilitat climàtica al foc d’aquests boscos a Espanya. Analitzar la regeneració de P. sylvestris després d’un incendi i predir el manteniment a mig termini o la substitució d'aquest mateix en les zones cremades.
Mètodes bàsics
S’ha caracteritzat la distribució espaciotemporal i climàtica dels incendis succeïts a Catalunya entre 1979 i 2009. S’utilitza un model linear generalitzat per caracteritzar la vulnerabilitat climàtica als incendis de P. sylvestris per al conjunt d’Espanya. S’ha avaluat la regeneració de les espècies després dels incendis de capçada en nou àrees cremades a Catalunya. Les dades resultants s’han integrat en un model de matriu estocàstica per a predir el manteniment a mig termini o la substitució de P. sylvestris en les zones cremades.
Resultats principals
Durant les últimes tres dècades, els boscos de P. sylvestris distribuïts en llocs secs són els més afectats pels incendis. L’avaluació de la vulnerabilitat als incendis dels boscos de P. sylvestris per al conjunt d’Espanya, basada en variables climàtiques i topogràfiques, mostra que el 32% d’aquests boscos són vulnerables als incendis, i aquesta proporció pot augmentar fins al 66% sota un escenari de canvi climàtic conservador. Les dades de camp gairebé no mostren regeneració de P. sylvestris després dels incendis, i es limita a la recolonització de les vores sense cremar, fins i tot, en incendis relativament antics, amb un 90% dels reclutaments situats en els primers 25m de la vora. Aquest procés de regeneració pot ser retardat en el temps, ja que transcorre un cert temps fins que els nous individus assoleixen la maduresa reproductiva, per la que s’ha estimat uns 15 anys. Finalment, el model de matriu prediu el reemplaçament dels boscos cremats de P. sylvestris per roures (Quercus sp.), matollars o boscos mixtos rebrotadors.
Conclusions
Amb l'increment de les temperatures i l’augment associat de la vulnerabilitat als incendis dels boscos de P. sylvestris trobem que es poden produir canvis en la vegetació en l’extrem sud de la distribució d'aquesta espècie.
