La tendència de publicació d’estudis científics sobre ratpenats i aiguamolls s’ha mantingut estable des del 1990. Malgrat tot, es publiquen una mitjana de 6 publicacions l’any, un valor molt inferior a l’observat per estudis sobre ratpenats i boscos o per altres grups taxonòmics, com els ocells.

Al voltant del 42% dels estudis sobre ratpenats i aiguamolls es focalitzen en l’ús de l’hàbitat, un 15% són inventaris d’espècies i un 15% més se centren en la selecció de refugis. Del total d’estudis revisats, 26 estan centrats en tots els gremis de ratpenats, 30 en ratpenats insectívors i 56 en espècies concretes, de les quals la majoria són insectívores. Només 7 estudis contenien espècies amenaçades segons la IUCN. Els resultats del qüestionari mostren, de manera molt paral·lela, que la major part dels investigadors treballen principalment en l’ús i selecció de l’hàbitat o en inventaris d’espècies; i concretament el 46% de les respostes assenyalaven els ratpenats insectívors com a grup objectiu. El nostre estudi proporciona un llistat de temàtiques amb molt de potencial per futures recerques sobre quiròpters i aiguamolls.

• Distribució geogràfica:

El 56% dels estudis s’han realitzat al continent Americà (Amèrica del Nord i Amèrica del Sud), mentre que a Europa s’ha realitzat el 20% dels estudis, a Oceania l’11%, a Àsia el 8% i a Àfrica el 5%. Tal com s’il·lustra amb l’Índex de Coneixement sobre Ratpenats o bKI, Àsia i Àfrica presenten els buits de coneixement més rellevants, ja que a més del nombre baix de publicacions identificades durant la revisió bibliogràfica, són dos continents que compten amb grans extensions d’aiguamolls i altes taxes de desaparició d’aquests hàbitats.

• Mètodes de captura;

La captura directa és la metodologia més emprada juntament amb l’ús de la bioacústica. A Europa, la bioacústica és la tècnica més utilitzada, ja que s’ha demostrat que és una de les millors opcions per mostrejar espècies europees. A Amèrica del Sud, Àsia, Àfrica i Oceania, en canvi, s’utilitzen tant les captures com la bioacústica, probablement degut a la gran varietat de ratpenats, mentre que a Amèrica del Nord sembla que s’utilitza més la captura directa.  Els resultats del qüestionari mostren una concordança amb els resultats obtinguts en la revisió bibliogràfica. Altres tècniques com el LIDAR o el radioseguiment amb GPS ofereixen molt bones oportunitats per la recerca de quiròpters en aquests hàbitats.

• Èpoques mostrejades

En zones temperades el 60% dels estudis s’han dut a terme durant l’estiu, 30% durant la primavera i tardor i només 10% durant l’hivern. Els resultats del qüestionari mostren resultats molt similars, tendència probablement deguda a les millors condicions pel treball de camp durant aquests períodes. La falta d’estudis durant l’hivern, la primavera i tardor deixa buits importants de coneixement sobre aquests hàbitats durant estacions anuals, que generalment es relacionen amb una absència d’activitat de ratpenats, o amb les seves èpoques migratòries.

• Resposta ecològica dels ratpenats

El 70% dels estudis mostren una resposta positiva dels ratpenats enfront de la presència d’aiguamolls en el paisatge. En general aquesta resposta es tradueix en una major activitat, riquesa o diversitat de ratpenats sobre els aiguamolls en comparació amb altres hàbitats mostrejats. Aquesta selecció s’associa generalment a la presència d’aigua i la gran concentració d’insectes en aquests ambients. Un percentatge menor d’estudis reporten respostes ecològiques neutres o negatives, generalment depenent dels hàbitats circumdants, o de la qualitat ecològica dels aiguamolls. En general, però, aquests resultats poden estar esbiaixats a causa de la gran quantitat d’estudis realitzats en zones temperades i focalitzats en ratpenats insectívors.