Referència

Bats and wetlands: synthesising gaps in current knowledge and future opportunities for conservation

Autors/es

Maria Mas, Carles Flaquer, Hugo Rebelo, Adrià López-Baucells

Fitxa elaborada per

Oportunitats per a la conservació i l'estudi d’aiguamolls i ratpenats

Average: 0.8 (1 vote)
2021
Objectiu

Avaluar els buits de coneixement entre els aiguamolls, un hàbitat altament amenaçat i els ratpenats, un grup taxonòmic molt desconegut, per afavorir la seva conservació i estudi.

Mètodes bàsics

Revisió de la bibliografia:

Revisió sistemàtica mitjançant la base de dades “Web of Knowledge” per obtenir tots els estudis indexats focalitzats en ratpenats i aiguamolls. De cada article es va extreure informació sobre: 1) la metodologia de mostreig; 2) el país i continent; 3) l’objectiu principal d’estudi; 4) les èpoques de mostreig; 5) l’espècie o espècies de ratpenat i la seva categoria d’amenaça; i 7) un resum de la resposta ecològica dels ratpenats descrita.

Índex de coneixement de ratpenats:

Bat Knowledge Index – bKI. El càlcul d’aquest índex està basat en el nombre d’estudis per país, ponderat per l’àrea o extensió d’aiguamolls present en el territori. Per fer-ho, en primer lloc, s’escala de 0 a 1 tant el nombre d’estudis com la cobertura d’aiguamolls.

Qüestionari:

Per avaluar les percepcions dels quiropteròlegs sobre la importància dels aiguamolls pels ratpenats, es va difondre un qüestionari a través de xarxes socials, pàgines d’internet i conferències científiques. El qüestionari consta d’un total de 19 preguntes curtes relacionades amb els set temes principals de la revisió bibliogràfica, així com preguntes sobre el rol dels aiguamolls per a la conservació de ratpenats.

Resultats principals

La tendència de publicació d’estudis científics sobre ratpenats i aiguamolls s’ha mantingut estable des del 1990. Malgrat tot, es publiquen una mitjana de 6 publicacions l’any, un valor molt inferior a l’observat per estudis sobre ratpenats i boscos o per altres grups taxonòmics, com els ocells.

Al voltant del 42% dels estudis sobre ratpenats i aiguamolls es focalitzen en l’ús de l’hàbitat, un 15% són inventaris d’espècies i un 15% més se centren en la selecció de refugis. Del total d’estudis revisats, 26 estan centrats en tots els gremis de ratpenats, 30 en ratpenats insectívors i 56 en espècies concretes, de les quals la majoria són insectívores. Només 7 estudis contenien espècies amenaçades segons la IUCN. Els resultats del qüestionari mostren, de manera molt paral·lela, que la major part dels investigadors treballen principalment en l’ús i selecció de l’hàbitat o en inventaris d’espècies; i concretament el 46% de les respostes assenyalaven els ratpenats insectívors com a grup objectiu. El nostre estudi proporciona un llistat de temàtiques amb molt de potencial per futures recerques sobre quiròpters i aiguamolls.

  • Distribució geogràfica:

El 56% dels estudis s’han realitzat al continent Americà (Amèrica del Nord i Amèrica del Sud), mentre que a Europa s’ha realitzat el 20% dels estudis, a Oceania l’11%, a Àsia el 8% i a Àfrica el 5%. Tal com s’il·lustra amb l’Índex de Coneixement sobre Ratpenats o bKI, Àsia i Àfrica presenten els buits de coneixement més rellevants, ja que a més del nombre baix de publicacions identificades durant la revisió bibliogràfica, són dos continents que compten amb grans extensions d’aiguamolls i altes taxes de desaparició d’aquests hàbitats.

  • Mètodes de captura;

La captura directa és la metodologia més emprada juntament amb l’ús de la bioacústica. A Europa, la bioacústica és la tècnica més utilitzada, ja que s’ha demostrat que és una de les millors opcions per mostrejar espècies europees. A Amèrica del Sud, Àsia, Àfrica i Oceania, en canvi, s’utilitzen tant les captures com la bioacústica, probablement degut a la gran varietat de ratpenats, mentre que a Amèrica del Nord sembla que s’utilitza més la captura directa.  Els resultats del qüestionari mostren una concordança amb els resultats obtinguts en la revisió bibliogràfica. Altres tècniques com el LIDAR o el radioseguiment amb GPS ofereixen molt bones oportunitats per la recerca de quiròpters en aquests hàbitats.

  • Èpoques mostrejades

En zones temperades el 60% dels estudis s’han dut a terme durant l’estiu, 30% durant la primavera i tardor i només 10% durant l’hivern. Els resultats del qüestionari mostren resultats molt similars, tendència probablement deguda a les millors condicions pel treball de camp durant aquests períodes. La falta d’estudis durant l’hivern, la primavera i tardor deixa buits importants de coneixement sobre aquests hàbitats durant estacions anuals, que generalment es relacionen amb una absència d’activitat de ratpenats, o amb les seves èpoques migratòries.

  • Resposta ecològica dels ratpenats

El 70% dels estudis mostren una resposta positiva dels ratpenats enfront de la presència d’aiguamolls en el paisatge. En general aquesta resposta es tradueix en una major activitat, riquesa o diversitat de ratpenats sobre els aiguamolls en comparació amb altres hàbitats mostrejats. Aquesta selecció s’associa generalment a la presència d’aigua i la gran concentració d’insectes en aquests ambients. Un percentatge menor d’estudis reporten respostes ecològiques neutres o negatives, generalment depenent dels hàbitats circumdants, o de la qualitat ecològica dels aiguamolls. En general, però, aquests resultats poden estar esbiaixats a causa de la gran quantitat d’estudis realitzats en zones temperades i focalitzats en ratpenats insectívors.

Conclusions

Millorar el nostre coneixement de la relació entre aiguamolls i ratpenats pot aportar una millor visió per la conservació d’un hàbitat amenaçat i un grup animal poc estudiat. A més, els resultats mostren que hi ha noves oportunitats d'estudi:

  • Hi ha un buit de coneixement pel que fa a la relació d’aquest mamífer amb els aiguamolls durant les èpoques de migració (primavera i tardor) i hibernació (hivern).
  • Tot i que la major part dels investigadors consideren els aiguamolls importants per la conservació dels ratpenats, existeixen molts temes de recerca sense explorar (com, per exemple, l’efecte de la contaminació o la fragmentació/desaparició d’aiguamolls).
  • És necessari focalitzar esforços en continents com Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica del Sud, ja que són zones amb una gran diversitat de ratpenats i que alhora experimenten una de les pèrdues més elevades d’aiguamolls al planeta.
  • La combinació de diferents tècniques de mostreig  (acústica, LIDAR, GPS) pot afavorir l’estudi d’aquestes àrees que actualment són difícils de mostrejar amb mètodes tradicionals (captures i bioacústica).