Referència

Blanch, E., López-Baucells, A., Mata, V.A. et al. To share or not to share: DNA metabarcoding reveals trophic niche overlap between sympatric trawling bats. Eur J Wildl Res 69, 90 (2023).

Autors/es

Estel Blanch, Adrià López‑Baucells, Vanessa A. Mata, Carles Flaquer, David López‑Bosch

Fitxa elaborada per

Noves tècniques moleculars revelen solapament de nínxol tròfic en ratpenats aquàtics

Average: 1 (1 vote)
2023
Objectiu

L’objectiu principal d’aquest treball és estudiar el nínxol tròfic del ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii), una espècie en perill d’extinció, i el ratpenat d’aigua (M. daubentonii), una espècie comuna, per avaluar els mecanismes de la seva coexistència.
Els objectius específics són: 1) descriure la composició de la dieta d’ambdues espècies al nord-est de la península Ibèrica; 2) comparar la riquesa d’espècies presa i la composició de la dieta entre els dos ratpenats i avaluar possibles diferències de dieta degudes al gènere, edat, estat reproductor, mesos de l’any i regió d’estudi; 3) avaluar el possible solapament tròfic entre les dues espècies; 4) avaluar i comparar l’amplitud de nínxol tròfic d’ambdós ratpenats.

Mètodes bàsics

Área de estudio: ríos Segre y Fluvià.

L’estudi es va dur a terme entre els mesos de juny a agost de l’any 2021. En total es van mostrejar 27 localitats distribuïdes al llarg dels rius Segre i Fluvià. Els mostrejos van consistir a col·locar xarxes japoneses travessant el riu per tal de capturar el ratpenat de peus grans i el ratpenat d’aigua, els quals s’alimenten de macroinvertebrats aquàtics. En total es van capturar 403 individus d’ambdues espècies dels quals es van recollir dades biomètriques (gènere, edat, etc.) i mostres d’excrements. Posteriorment, els excrements es van analitzar mitjançant la tècnica molecular anomenada metabarcodificació de l’ADN, per tal d’identificar i descriure la seva dieta.     

Resultats principals
  • Els tricòpters han representat la principal presa en les dues espècies de quiròpters, seguits dels quironòmids. S’han descrit 174 preses diferents a la dieta del ratpenat de peus grans i 274 pel ratpenat d’aigua.
  • S’ha detectat presència de gambúsia (Gambusia affinis/holbrooki) en alguns excrements de ratpenat de peus grans capturats al Fluvià.
  • La composició i riquesa d’espècies presa del ratpenat de peus grans varia temporalment de manera significativa, presentant una major riquesa de preses a l’inici de l’estiu coincidint amb les primeres setmanes de lactància.
  • La composició de la dieta difereix lleugerament entre les dues espècies de ratpenats.
  • De totes maneres, el ratpenat de peus grans i el ratpenat d’aigua presenten un solapament molt elevat del seu nínxol tròfic del 89.26%.
Conclusions

S’ha descobert la quarta colònia europea de ratpenat de peus grans que consumeix peix activament a la natura.

L’estudi també remarca la tendència de les femelles durant el període de lactància a consumir una elevada diversitat de preses.

En general, els resultats han mostrat que l’aliment consumit per aquestes dues espècies sembla reflectir la disponibilitat local de preses amb un comportament clarament oportunista. Per tant, per a les espècies amb una gran superposició de nínxols, consumir preses abundants i diferir lleugerament en el nínxol tròfic, pot ser suficient per permetre la seva coexistència sense que la competència interespecífica sigui un factor limitant.