#abcc9a
Referència
Inclán, R., Gimeno, B. S., Peñuelas, J., Gerant, D., & Quejido, A. (2011). Carbon isotope composition, macronutrient concentrations, and carboxylating enzymes in relation to the growth of Pinus halepensis Mill. when subject to ozone stress. Water, Air, & Soil Pollution, 214(1-4), 587-598.
Fitxa elaborada per
L'ozó pot afectar la fisiologia del pi blanc
2011
Objectiu
Verificar la hipòtesis de que les concentracions de O3 redueixen la quantitat de carboni disponible, accelerant la senescència foliar, i la productivitat del Pinus halepensis.
Mètodes bàsics
Mesurar la resposta de paràmetres fisiològics com la composició de l’isòtop carboni, els enzims carboxilasa, la concentració de macronutrients i el creixement en resposta a diferents nivells de O3. S'exposen, de manera continuada, exemplars de pi blanc durant 39 mesos a 3 tipus de tractaments diferents: aire filtrat, aire no filtrat (NFA) i aire no filtrat suplementat amb 40 ppb de O3(NFA+).
Resultats principals
La discriminació de l’isòtop de carboni estable i la relació de la concentració de CO2 intern versus la concentració de CO2 ambiental s’han reduït després de l’exposició a ozó a valors de 40 ppb (AOT40) d’abril a setembre al voltant de 20,000 ppb·h. Uns valors de 40 ppb a 67,000 ppb·h han induït reduccions en l’activitat de l'enzim ribulose-1, 5-biphosphat carboxylasa/oxygenasa, les concentracions de N i K, la relació C/N, les concentracions de Ca sota 3 mm, i la biomassa aèria. També s’ha incrementat les concentracions de P i l’activitat de la phosphoenolpyruvat carboxylasa i les concentracions de N i K sota 3 mm.
Conclusions
La disminució de macronutrients, les limitacions imposades a l’absorció del carboni, i un increment en els processos metabòlics poden ser les causes de la disminució del carboni en les fulles el qual es reflecteix com una reducció en la biomassa aèria a nivell de l’arbre. L’estimulació de l’activitat de l'enzim phosphoenolpyruvat carboxylasa, la disminució de l’isòtop de carboni estable i els processos de compensació en la distribució de nutrients poden incrementar la tolerància a l’O3 i pot ser interpretat com part de l’aclimatació del pi blanc a les respostes de l’ O3.
