Les espècies invasores tenen èxit en ambients urbans per la capacitat d'explorar oportunitats ecològiques que altres espècies no utilitzen

Comprovar les hipòtesis ecològiques que intenten explicar l’abundància d’espècies exòtiques en ambients en els quals no han tingut l’oportunitat d’adaptar-se: la superioritat competitiva de les espècies exòtiques versus les espècies natives i l’ús oportunista de les oportunitats ecològiques derivades de les activitats humanes.

Mètodes bàsics

Comprovació de les hipòtesis en les aus mitjançant les observacions de camp i en experiments realitzats al llarg d’un gradient d’urbanització a Nova Gales del Sud (Austràlia).

Resultats principals

S’ha observat que 5 espècies exòtiques han assolit densitats comparables a les espècies natives més abundants. L’èxit d’aquestes aus exòtiques no està associat a una superioritat competitiva sobre les espècies natives, ja que les espècies invasores amb més èxit són les més petites i menys agressives que els principals competidors natius, i generalment estan excloses de les zones d’aliment creades artificialment, on la competència és més elevada.

Les espècies exòtiques s’han limitat als ambients urbans, on la diversitat i abundància d’espècies natives és menor. Les espècies natives que exploten aquests ambients més urbanitzats tendeixen a ser caçadores oportunistes, adaptacions que faciliten la supervivència en llocs on les pertorbacions antròpiques són freqüents i la vegetació natural ha estat substituïda per estructures artificials.

Conclusions

Les espècies invasores tendeixen a ser caçadores oportunistes, igual que les espècies natives que es troben en ambients urbans. L’èxit de les invasores en aquests ambients es deu a la capacitat per explotar les oportunitats ecològiques que moltes espècies natives rarament utilitzen.