#4E91C6
Referència
A.L. Dedeu, J. Boada, A. Gordoa. The first estimates of species compositions of Spanish marine recreational fishing reveal the activity’s inner and geographical variability. Fisheries Research 216 (2019) : 65-73.
Fitxa elaborada per
Les espècies capturades canvien segons la modalitat i la regió de pesca
2019
Objectiu
Conèixer la composició d’espècies capturades en funció de la modalitat de pesca practicada al litoral espanyol. Concretament, la composició d’espècies de les captures de cada una de les grans modalitats de pesca recreativa: pesca amb canya costanera, pesca amb canya des d’embarcació i pesca submarina, a les 10 comunitats autònomes del litoral espanyol.
Els estudis de pesca recreativa a Europa, rarament s’han focalitzat a conèixer la composició de les espècies capturades. A més, la majoria dels estudis es refereixen a l’activitat de pesca recreativa com a una activitat única, sense tenir en compte les diferències entre les diferents modalitats de pesca que es practiquen. D’altra banda, les competències en la gestió de la pesca recreativa a Espanya estan transferides a les comunitats autònomes.
Mètodes bàsics
L’estudi es va fer utilitzant dades recollides mitjançant qüestionaris d’una aplicació d’internet adaptada a telèfon mòbil, tauleta i ordinador, que va estar activa entre febrer de 2016 i febrer de 2017. A la plataforma hi va haver 7848 participants, dels quals, 4756 van proporcionar una informació completa de la composició de les espècies capturades.
En una primera fase, es van identificar les espècies o grups d’espècies objectiu de cadascuna de les tres modalitats de pesca. Als participants de l’enquesta se’ls sol·licitava informació sobre la modalitat de pesca practicada, en quina comunitat autònoma es duia a terme l’activitat, així com quines espècies suposaven el 90% de les seves captures anuals, especificant el percentatge en pes de cadascuna d’aquestes espècies en les seves captures.
Per a la identificació de les espècies, l’aplicació utilitzava suports gràfics amb imatges clares. En els casos en què hi podria haver risc d’error en la identificació, les espècies van ser agrupades en gènere o família. Tanmateix, es va assignar el terme “grans pelàgics” per incloure totes les espècies de pesca major.
Les dades obtingudes van ser analitzades per obtenir valors percentuals de la composició de les captures per cada modalitat a cada comunitat autònoma, que es van contrastar entre elles per tal de cercar patrons regionals.
Resultats principals
La comparativa de les captures regionals va permetre identificar tres zones geogràfiques per a les tres modalitats de pesca. Tant per a la pesca amb canya costanera com per a la pesca submarina, el Mediterrani (MED), l’Atlàntic (ATL) i les Illes Canàries (CAN) es van diferenciar per les seves captures. En el cas de la pesca amb canya des d’embarcació, el MED i l’ALT també es van agrupar, però en aquest cas les illes van quedar agrupades entre elles, segregades de costa peninsular. Així, les regions es van agrupar en:
- MED (peninsular)
- ATL (peninsular) i
- ISL (les Illes, grup format per les Illes Balears i les Illes Canàries).
Les principals espècies capturades van ser:
- Amb canya costanera Diplodus sp. i Dicentrarchus sp. a l’ATL, Sparus aurata al MED i Sparisoma cretense a les CAN, aquesta útlima absent a les captures del MED i l’ATL.
- Amb canya des d’embarcació, les diferències van ser menys considerables. El MED es va caracteritzar per una menor proporció de Serranus sp. respecte de l’ATL i de les ISL, on va ser molt abundant. En aquesta modalitat, de nou va destacar l’alta abundància relativa de Diplodus sp. i Dicentrarchus sp. a l’ATL respecte al MED, i la seva escassesa a les ISL.
- En pesca submarina, les principals diferències estaven marcades per l’elevada captura de Diplodus sp. i Dicentrarchus sp. a l’ATL, i l’absència de Labrus sp. tant al MED com a les CAN. Les captures de les CAN es van caracteritzar de nou per la importància de Sparisoma cretense, i la seva absència a les altres dues regions.
Addicionalment, les regions es van diferenciar entre elles en el nombre d’espècies que formen part de la captura principal dels pescadors. La riquesa de les captures var ser superior al MED i l’inferior a l’ATL per a totes tres modalitats. La pesca submarina va presentar en tots els casos una riquesa menor; un fet que podria estar relacionat amb que és una activitat relativament selectiva i a les limitacions de profunditat de l’activitat.
La major diversitat però, es va observar a la pesca amb canya des d’embarcació, possiblement degut a que la mobilitat de l’embarcació permet accedir a un rang major de profunditats i d’hàbitats.
Conclusions
Aquest estudi ofereix una visió global de la composició de les espècies capturades per a les modalitats de pesca recreativa costanera, des d’embarcació i submarina. Els resultats fan palesa la necessitat de tractar les diferents modalitats com a pesqueries diferents, al tenir diferències significatives entre les seves captures.
La composició de les captures de la pesca amb canya des d’embarcació separa addicionalment les zones insulars de la peninsular. La discrepància entre aquestes dues classificacions es deuria a que els arxipèlags tenen característiques geomorfològiques diferents a la costa peninsular, on la plataforma és més llarga. Per tant, les regions insulars estarien més influenciades per les condicions ambientals d’aigües obertes amb espècies diferents a la zona costanera, de tal manera que les espècies costaneres podrien tenir menys rellevància en les captures des d’embarcació.
És important remarcar que la composició de les captures de la pesca recreativa no s’ha d’utilitzar com una estima de l’abundància relativa de les espècies d’un sistema, ja que els pescadors son selectius en les seves captures. No obstant, aquests resultats sí que serveixen per fer comparatives a nivell regional d’estudis fets a escales geogràfiques comparables.
