Les espècies al·lòctones de Ludwigia a Catalunya: uns hidròfits que amenacen els ecosistemes aquàtics

Les espècies al·lòctones del gènere Ludwigia son hidròfits provinents d’Amèrica, que han esdevingut invasores de rius i aigües confinades a Europa, ja que tenen una alta capacitat d’expansió i dispersió, tant per multiplicació vegetativa com per reproducció sexual. Existeix certa confusió taxonòmica entre Ludwigia grandiflora i Ludwigia peplpides subsp. montevidensis, les dues espècies registrades a Catalunya.

Per tal de poder fer una bona gestió i control d’aquestes espècies invasores, aquest estudi persegueix augmentar el coneixement de la dinàmica i distribució de les espècies de Ludwigia al·lòctones presents a Catalunya.

Mètodes bàsics

Al LAGP - Flora i Vegetació de la Universitat de Girona s’està estudiant des del l’any 2014 la presencia d’aquestes espècies a Catalunya. Durant l’any 2018 es van obtenir mostres de diferents conques de Catalunya, per tal de poder identificar en base als caràcters morfològics i cromosòmics, els diferentents poblaments de Ludwigia grandiflora i Ludwigia peplpides subsp. montevidensis. Per les anàlisis cromosòmiques es va utilitzar la “Plataforme de Cytogenetique Moleculaire Vegetale” al INRA (Le Rheu, França).

Resultats principals

Tots aquests anys de recerca sobre la presència i dinàmica de les espècies al·lòctones de Ludwigia a Catalunya han permès acumular evidències de la presència d’ambdues espècies (Ludwigia grandiflora i Ludwigia peplpides subsp. montevidensis), registrar l’apariació de noves poblacions tals com la de Ludwigia grandiflora al Delta del Ebre i l’expansió de les poblacions de Ludwigia peplpides subsp. montevidensis a l’Onyar i el Ter. Així mateix, s’ha documentat la reaparició de poblacions allà on s’havia aplicat tractament mecànic per eradicar-les.

Com a resultat del estudi del 2018, els autors han proposat una clau dicotòmica que permet identificar les dues espècies en base a caràcters morfomètrics i al número de cromosomes (veure article adjunt).

Conclusions

Consells per a la gestió i control de la invasió de Ludwigia:

El mètodes de controls químics no són aconsellables en el medi aquàtic, ja que es poden difondre per l’aigua i causar danys.
Els mètodes biològics, sempre tenen molta controvèrsia, i sense tenir una seguretat elevada del procés, es pot entrar en risc d’introduir una nova invasora.
Els mètodes mecànics, segurament poden ser la millor opció de control, però s’ha de tenir moltes precaucions, ja que la creació de propàguls pot facilitar la dispersió d’aquesta espècie al llarg dels rius. Per això en els casos dels rius, s’hauria de començar a actuar sempre aigües amunt, i recollint els possibles propàguls o retirant el sòl on s’arrela la planta. En el cas de fallar aquesta “xarxa de control” entorn de l’actuació es contaminaria la part inferior del riu, on ja igualment la planta haurà pogut fer arribar propàguls o llavors per si mateixa. En poblaments grans, l’èxit d’erradicació pot ser baix, i ser així necessari accions de desgast mitjançant repetició. Així doncs, tot i que poder és la millor tècnica que es pot emprar, la precaució en el seu ús és necessària.

En conclusió, la seva gestió s’ha de basar en evitar la creació de nous poblaments, de tal manera que es controli la seva expansió. Això es pot fer amb campanyes o activitats preventives, i amb actuacions d’eradicació en els poblament petits o recentment establerts.