#4E91C6
Referència
R. Coma, E. Pola, M. Ribes, M. Zabala. Long-term assessment of temperate octocoral mortality patterns, protected vs. unprotected areas. Ecological Applications 2004; 14(5): 1466-1478.
Fitxa elaborada per
L'efecte del busseig en la supervivència de les gorgònies a la Mediterrània
2004
Objectiu
Estudiar l'efecte del busseig en la supervivència de la gorgònia Paramuricea clavata, determinant les seves taxes de mortalitat per a poder comprendre el comportament poblacional. Tanmateix es pretén distingir l'origen de les causes (naturals o induïdes per l'home) que provoquen la mortalitat d'aquesta espècie.
Mètodes bàsics
La creació d'àrees marines protegides (MPA, de les sigles en anglès) té un efecte molt favorable en espècies fortament vulnerables. Aquestes àrees però, tenen l'inconvenient d'atraure el turisme i les activitats recreatives relacionades, com és el cas del busseig.
Les nombroses visites de bussejadors en una MPA poden tenir un gran impacte sobre sistemes poc dinàmics, com ara les comunitats de coral·ligen que caracteritzen la Mediterrània. La gorgònia P. clavata és un dels representants més emblemàtics d'aquesta comunitat.
Les gorgònies, com a organismes clonals, poden patir tant mortalitat parcial com total de les colònies, mortalitat que pot ser deguda tan a causes naturals com antròpiques. Les principals causes naturals de mortalitat són el recobriment per altres organismes i el despreniment de la colònia del substrat per tempestes severes. Les causes antròpiques poden ser directes o indirectes. Les causes directes son degudes principalment als ancoratges, als aparells de pesca i al despreniment de la colònia del substrat degut als bussejadors. Entre les causes indirectes induïdes per l’home destaquen la contaminació i el canvi climàtic. Les causes de mortalitat i el seu origen natural o antròpic però, no són fàcilment distingibles.
Per a dur a terme aquest estudi es va realitzar el seguiment de 50 colònies adultes marcades (de més de 10 cm de longitud màxima) de P. clavata en múltiples transsectes durant el mes d'agost entre l'any 1992 i l'any 2000 a la MPA (Illes Medes), on el busseig és molt freqüent. De la mateixa manera, es va realitzar el mateix estudi al nord d'aquestes illes en una zona amb gorgònies on la pràctica del busseig és molt rara i es va a considerar com a zona control.
Resultats principals
L'alta freqüentació del busseig a la MPA no afecta al grau de lesions que es van observar a les colònies de P. clavata. Aquest resultat es podria relacionar amb la capacitat de regeneració de les colònies, que fa que el teixit viu de les gorgònies sigui capaç de tancar ferides i recuperar-se d’esdeveniments de mortalitat parcial.
La principal causa de mortalitat a la MPA es deguda al despreniment de colònies, de l'ordre de quatre vegades més que la mortalitat per recobriment excessiu de la colònia per altres organismes. La mortalitat per recobriment és però, molt constant al llarg dels anys (1,2 % a l'any) tant dins com fora de la MPA.
Conclusions
Les característiques demogràfiques dels organismes de llarga vida i baixa taxa de renovació, com ho són les gorgònies, els fa especialment vulnerables a qualsevol tipus de pertorbació.
Les continues i intenses activitats recreatives, com el busseig, poden provocar una elevada mortalitat total de les colònies de P. clavata. L’estudi posa de manifest que la mortalitat en la MPA pot arribar a fer multiplicar per tres la mortalitat natural (7,4 % vs 2,7%).
Es considera que aquest tipus d'activitats han d'esser regulades per garantir la persistència i el bon desenvolupament d'aquestes comunitats.
