#d0b392
Referència
Jenkins, C. N., Sanders, N. J., Andersen, A. N., Arnan, X., Brühl, C. A., Cerda, X., ... & Dunn, R. R. (2011). Global diversity in light of climate change: the case of ants. Diversity and Distributions, 17(4), 652-662.
Fitxa elaborada per
La temperatura determina la diversitat i distribució de les formigues
2011
Objectiu
Utilitzar un model global d’escala fina de diversitat de formigues per identificar els límits de la diversitat en el context del canvi climàtic.
Mètodes bàsics
S’ha aplicat un model linear generalitzat a dades globals de formigues locals per a predir la densitat d’espècies de formigues globalment. Els predictors analitzats inclouen variables climàtiques simples, la combinació de variables de temperatura i precipitació, la regió biogeogràfica, l’alçada i les interaccions entre les variables seleccionades. Les àrees del planeta identificades més enllà de la capacitat fiable són aquelles en que les condicions climàtiques són més extremes.
Resultats principals
La temperatura és un dels predictors més importants de la densitat d’espècies de formigues, i una combinació de variables climàtiques, la regió biogeogràfica i les interaccions entre el clima i la regió són les que generen el millor model. Els patrons geogràfics de la diversitat de formigues coincideix amb alguns altres tàxons, una gran diversitat en la densitat d’espècies en els tròpics humits i en algunes parts dels tròpics secs. La incertesa en les prediccions del model semblen derivar del baix mostreig realitzat a Àsia, a Àfrica i en climes molt extrems (els més càlids sobretot). El model dels residuals incrementa en funció de la temperatura. Això suggereix que l'analisi és incomplet per entendre la deriva de la diversitat de formigues a altes temperatures, especialment en climes àrids i càlids. La desconeixença de com la diversitat de formigues està relacionada amb l’ambient és molt gran en aquestes regions, que presenten climes càlids tant humits com secs.
Conclusions
La temperatura és necessària, però no suficient, per explicar els patrons de diversitat de les formigues. La capacitat de predir la distribució de les formigues és més feble en les regions més càlides del món, això inclou parts dels tròpics i algunes de les àrees amb major diversitat del món.
