La contaminació per nitrats de les aigües subterrànies redueix la diversitat dels briòfits de les fonts

En aquest estudi es va voler esbrinar quin era l'efecte de la contaminació per nitrats de les aigües de les fonts sobre les comunitats de briòfits (molses i hepàtiques) que gairebé sempre hi creixen.

Mètodes bàsics

Zona d’estudi: Catalunya oriental

A la regió mediterrània les fonts esdevenen illes refugi per una multitud d’espècies que tenen dependència de l'aigua. Aquestes fonts són, amb freqüència, lloc d’abeurament de la fauna salvatge però també dels humans que en valoren la qualitat de la seva aigua. En conseqüència si aquesta qualitat es veu compromesa, no només afectarà a les comunitats naturals sinó que es pot convertit en un problema de salut humana.

S’han mostrejat les comunitats de briòfits que creixien a les zones afectades per l'aigua de 338 fonts en un gradient de conductivitat de l'aigua, concentració de nitrat i condicions climàtiques distribuïdes per la Catalunya oriental. La conductivitat elèctrica i el pH de l'aigua de les fonts es van mesurar in situ, i una mostra d`aquesta aigua es va analitzar al laboratori per conèixer el contingut en ions majoritaris.

Resultats principals

S’han pogut identificar un total de 77 espècies de briòfits, 58 molses i 19 hepàtiques. Les anàlisis del contingut de nitrats en l'aigua de les fonts van evidenciar que en un gran nombre de fonts (290) aquest contingut era inferior a 50 mg L^–1, que és el valor màxim que l'OMS considera han de tenir les aigües potables. No obstant això, un nombre important de fonts superava amb escreix aquest valor i s’arribava a 254 mg L^–1. Els nostres resultats indiquen que la contaminació per nitrats redueix el nombre i la possibilitat de trobar a les fonts espècies rares de briòfits (aquelles que apareixen en menys de 8 fonts). Les espècies rares només es troben en un 4% de les fonts quan les seves aigües tenen un contingut de nitrat per sobre de 50 mg L^–1, mentre que aquest percentatge arriba al 32% quan aquest contingut de nitrat és inferior als esmentats 50 mg L^–1. En cap cas es van trobar espècies rares quan el contingut de nitrat era més alt de 90 mg L^–1.

En quan a la conductivitat elèctrica, sis espècies de molses van mostrar una relació significativa amb ella. A Pohlia melanodon, Didymodon tophaceus i Eucladium verticillatum aquesta relació era positiva, mentre que a Brachythecium rivulare, Platyhypnidium riparioides i Plagiomnium undulatum era negativa.

Autoria imatge: Jordi Corbera

Conclusions

La combinació de la contaminació per nitrats, l’augment previst de la temperatura i la freqüència de les sequeres podria posar greument en perill la diversitat de briòfits de les fonts a la regió mediterrània.

La presència d'espècies rares es podria utilitzar com a indicador de la baixa concentració de nitrats a l'aigua de les fonts.