Imatge
#a2a2a0
Referència
Tobías A., Carnerero C., Reche C., Massagué J., Via M., Minguillón M. C., Alastuey A., Querol X. (2020) Changes in the air quality during the lockdown in Barcelona (Spain) one month into the SARS-CoV-2 epidemic. Science of the Totalo Environment, 726: 138540.
Fitxa elaborada per
La concentració de contaminants atmosfèrics es redueix a Barcelona durant el confinament
2020
Objectiu
Analitzar el canvi en la concentració de contaminants atmosfèrics a Barcelona durant les dues primeres setmanes del confinament degut al coronavirus.
Mètodes bàsics
Es va mesurar la concentració de quatre contaminants atmosfèrics:
- Carboni negre i diòxid de nitrogen (NO2). Estan molt associat als processos de combustió, sobretot el trànsit d'automòbils, però també indústria, plantes elèctriques, port, etc.
- Partícules de menys de 10 micròmetres (PM10): Són totes aquelles partícules sòlides o líquides de pols, cendres, sutge, metalls, ciment, o pol·len que mesuren menys de 10 micròmetres (mil vegades més petit que un mil·límetre).
- Diòxid de sofre (SO2). La major part de les emissions d'aquest compost provenen dels vaixells (vaixells de càrrega, ferries i creuers).
- Ozó (O3). Component essencial de l'atmosfera terrestre, la seva variació està relacionada amb la contaminació atmosfèrica
La comparació es va realitzar quantificant els contaminants abans de la quarantena (16 febrer al 13 de març) i durant la quarantena (14 al 30 març).
Resultats principals
Després de dues setmanes de confinament, es va observar una reducció de la contaminació atmosfèrica, encara que amb diferències notables entre els diferents contaminants.
La reducció més significativa va ser en el carboni negre i NO2, associades al trànsit rodat, la concentració del qual va disminuir al voltant d'un 50%. La concentració de PM10 també es va veure reduïda, encara que en menor quantitat (aproximadament, un 30%). La disminució de SO2 podria haver-se de l'aturada en el moviment de creuers.
L'ozó (O3) va ser l'únic compost dels estudiats la concentració dels quals va augmentar durant les dues primeres setmanes de confinament (augment aproximat d'un 50%). Aquest increment pot haver-se d'al fet que, a l'haver menys compostos orgànics volàtils, aquests ja no poden reaccionar químicament amb l'O3 i, per tant, queda més ozó lliure en l'atmosfera. A més, l'augment de les temperatures i dels episodis de pols sahariana van poder incrementar aquest efecte.
Altres factors ambientals, com la meteorologia o el transport regional i global de contaminants, poden haver tingut una influència notable en aquests canvis però no han estat avaluats en aquest estudi. Es necessitaria una anàlisi en profunditat per a valorar-lo.
Conclusions
- La reducció del transport, comerç i indústria durant el confinament va causar una reducció de la concentració dels principals contaminants atmosfèrics (NO2, carboni negre, PM10 i SO2).
- Les concentracions d'O3 es van veure significativament incrementades, probablement per tenir menys gasos disponibles amb els quals reaccionar.
Encara que l'impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la biodiversitat no és l'objectiu principal d'aquest estudi, l'evidència científica mostra que la contaminació atmosfèrica afecta negativament tant a la salut humana com a la biodiversitat i als ecosistemes, alterant els paràmetres fisicoquímics que mantenen aquests ecosistemes en equilibri.
Per tant, aquest estudi aporta dades necessàries per a desenvolupar polítiques públiques sobre la qualitat de l'aire en un estat curt i excepcional. No obstant això, aquestes polítiques haurien de ser dissenyades i implementades a llarg termini amb l'objectiu d'aconseguir millores significatives en la qualitat de l'aire urbà.
