#4E91C6
Referència
Olmedo, E., Turiel, A., González-Gambau, V., González-Haro, C., García-Espriu, A., Gabarró, C., ... & Scipal, K. (2022). Increasing stratification as observed by satellite sea surface salinity measurements. Scientific reports, 12(1), 1-9.
Fitxa elaborada per
Els satèl·lits són una eina clau per a estudiar l’oceà
2022
Objectiu
Identificar canvis en variables oceanogràfiques com per exemple la salinitat gràcies a l’adquisició constant i ubiqua de dades.
Mètodes bàsics
El monitoratge de les diferents variables oceanogràfiques es pot fer mitjançant mesures in situ durant les campanyes o bé a través de satèl·lits, que complementen la informació de les primeres ja que permeten adquirir dades contínuament, independentment de les condicions ambientals i l’accessibilitat de les diferents zones de l’oceà.
En especial, les dades satel·litals es fan servir per a estudiar zones remotes i de difícil accés com els pols, on prendre mesures in situ és molt costós, entre altres, perquè els instruments de mesura necessiten poder suportar condicions molt extremes. Fins ara, els satèl·lits han aportat molta informació impossible d'obtenir d'una altra manera, si bé les dades in situ segueixen sent fonamentals per validar les dades adquirides des de l'espai.
El cas de la salinitat cal conèixer-lo bé per a millorar els models climàtics, ja que afecta l'aigua que governa la circulació oceànica i, per tant, és un dels principals condicionants del canvi global. Aquí és on els satèl·lits tenen una bona aplicació perquè permeten obtenir mesures de la capa superficial de l'aigua, mentre que les mesures in situ tan sols proporcionen informació de les capes subsuperficials dels mars i oceans, és a dir, de les capes més inferiors.
Resultats principals
Gràcies a les dades satel·litals s’ha pogut veure que la salinitat superficial està mostrant una intensificació del cicle de l'aigua que la salinitat subsuperficial no mostra. En concret, al Pacífic, s’ha vist que la salinitat superficial decreix de forma més feble que la subsuperficial.
Aquesta acceleració del cicle de l’aigua es deu un augment de l’evaporació de l’aigua dels mars i oceans a conseqüència de l’augment de la temperatura. Com a resultat, en l’actualitat hi ha més quantitat d’aigua circulant a l’atmosfera en forma de vapor, el 90% de la qual acabarà precipitant de nou al mar, mentre que el 10% restant ho farà sobre el continent, la qual cosa es podria traduir en un augment de la intensitat de les tempestes.
Així mateix, aquest increment de l'aigua en circulació per l'atmosfera podria explicar l’augment de pluges que s’està detectant en algunes zones polars, on el fet que plogui en comptes que nevi estaria accelerant encara més el desglaç.
Conclusions
Els models oceànics han de normalitzar l’assimilació de dades satel·litals de salinitat, ja que la informació que proporcionen complementa les dades in situ, i això és crucial, especialment, en l’actual moment de crisi climàtica, ja que els canvis s’estan produint molt més ràpidament que abans.
