Entre 1980 i 1994, per cada grau que havia incrementat la temperatura primaveral, la sortida de les fulles s'havia avançat 4 dies. En canvi, entre 1999 i 2003, aquest nombre s'havia retardat fins a 2,3 dies per cada grau.

L’anticipació de l’arribada de la primavera es podria veure frenada per un altre factor que regula la sortida de les fulles: l’acumulació de fred durant l’hivern. Hem observat que els arbres europeus no estan fent sortir les fulles tan aviat com es pensava, perquè necessiten acumular un cert nombre de nits fredes per despertar de l’estat de dormició hivernal. D'aquesta manera, els hiverns més càlids estaven contrarestant l’arribada prematura de la primavera fenològica ja que les fulles de les set espècies d’arbres més predominants d’Europa no avançaven la seva sortida a la velocitat prevista fins ara.

Aquesta menor sensibilitat dels arbres al canvi climàtic probablement s’explica perquè, durant l’hivern, cada cop fa menys fred i les plantes necessiten acumular durant més temps el fred necessari per despertar de la dormició hivernal. Si segons marquen els models, cada vegada l’hivern resulta més càlid, es frenarà l’avanç en la sortida prematura de les fulles. Tot i així, la minvant sensibilitat de la sortida de les fulles a l’escalfament progressiu preocupa els investigadors perquè redueix el potencial dels boscos de segrestar més carboni.

Els dies curts alerten a les plantes del perill de gelades. L’estudi també esmenta un altre mecanisme de control que frena la sortida prematura de les fulles: el foto-període. Les plantes estan evitant que els brots surtin abans d’hora perquè detecten les poques hores de llum característiques de l’hivern. Gràcies a aquest mecanisme protegeixen els primers brots dels possibles danys de les gelades. D'altra banda , si continua disminuint el fred hivernal, pot ser que els arbres caducifolis tinguin problemes per controlar la sortida i desenvolupament de les fulles com s’observa quan es planten fruiters a països més càlids.