El faig i el pi roig seran les espècies que més patiran els efectes del canvi climàtic

Àrea d’estudi: Espanya per la major part d’espècies estudiades, Península ibèrica per l’alzina surera i Conca Mediterrània per les espècies amb pocs estudis fets a l’estat espanyol.

L’informe es basa en una anàlisi bibliogràfica de més de 500 articles que comprenen les espècies:

Alzina: Quercus ilex
Alzina surera: Quercus suber,
Faig: Fagus sylvatica,
Pi blanc: Pinus halepensis
Pinassa: Pinus nigra
Pi negre: Pinus uncinata
Pi pinyer: Pinus pinea
Pi roig: Pinus sylvestris
Roures: Quercus humilis (roure martinenc), Quercus faginea (roure de fulla petita), Quercus petraea (roure de fulla gran), Quercus robur (roure pènol).

Es van escollir la sequera, els incendis forestals i les plagues com a principals amenaces que poden afectar a aquestes espècies segons el que espreveu en el context del canvi climàtic.

Resultats principals

Els resultats es presenten en forma de fitxa per a cadascuna de les espècies i engloben:

- Un mapa amb la distribució actual de l’arbre a Catalunya, segons el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, 2005.

- Uns gràfics que descriuen l’estructura de població segons les mides dels arbres; els fluxos mitjans de carboni associats a diferents processos (mortalitat, aprofitaments, creixement, capacitat d’embornal), i l’estoc de carboni que l’espècie emmagatzema a la part aèria i a la part subterrània. Les dades s’han obtingut dels Inventaris Forestals Nacionals (IFN2, IFN3).

- Una infografia que resumeix els efectes esperats de la sequera, de les plagues i dels incendis en el creixement, la mortalitat i la regeneració de l’espècie segons la informació extreta de la bibliografia. També s’hi consideren múltiples factors addicionals (altitud, precipitació, competència, tipus de sòl...). La infografia també serveix per veure on són els buits d’informació.

- Les cites bibliogràfiques dels diferents articles científics que donen suport a la infografia, de les quals se n’ha fet una reescriptura per adaptar-les al llenguatge no-científic i posar juntes les que reforcen les mateixes idees. Estan ordenades segons si fan referència al creixement, la mortalitat, la regeneració, la distribució i la vulnerabilitat global de l’espècie..

- Un mapa de la distribució potencial de cada espècie segons el clima i la topografia, que es coneix com atles d’idoneïtat topo-climàtica. Es compara el mapa de la idoneïtat en el clima actual (1950-1998) amb el mapa de la idoneïtat en un escenari projectat de canvi climàtic (classificat com a sever o A2 segons el Panell intergovernamental de Canvi climàtic) pels anys 2050-2080.

Cas exemple: Faig (Fagus sylvatica)

- A Catalunya trobem fagedes en zones del Prepirineu, al Montseny i la Garrotxa. Està present en 71.341 ha, de les quals en 33.513 és l’espècie dominant.

- Representen un 2,5% de la superfície totaldels boscos de Catalunya i emmagatzemen més quantitat de C per unitat de superfície que la mitjana tant a la part aèria com la subterrània. La seva capacitat d’embornal és de 2,51 tones de Cper hectàrea i any.

- Segons la infografia, la sequera afecta greument els faigs en el seu creixement i mortalitat. La regeneració es veu afectada si es combina amb poca precipitació o més competència. Pel que fa a l’efecte de les plagues i dels incendis hi ha una manca d’informació científica.

- Segons l’atles d’idoneïtat topo-climàtica, actualment podríem trobar faig en un 19,6% de la superfície de Catalunya; mentre que amb l’escenari de canvi (A2) podria baixar fins els 2,2% del territori.

La informació, equivalent a la de l’exemple, es recull per a cada una de les espècies estudiades i es pot consultar en l’informe sencer aquí (o a l’enllaç directe al final de la fitxa). També l’storify de la presentació pública aquí i els vídeos d’aquesta aquí.

Conclusions

Segons la informació del CANVIBOSC, les fagedes i les pinedes de pi roig, que actualment capten més del 25% del carboni total absorbit pels boscos catalans, són les espècies més vulnerables davant dels impactes del canvi climàtic. Els experts consideren que el faig patirà greument els efectes de la sequera perquè no disposa de bones estratègies per resistir la manca d’aigua. En el cas del pi roig, els incendis serien una amenaça addicional important, ja que no és capaç de regenerar-se en zones cremades i les seves llavors moren després del foc.

D’altra banda, les alzines i el pi blanc, les dues espècies més abundants a Catalunya i que actualment representen el 37% del total de carboni absorbit pels nostres boscos, són prou resistents als incendis i a la sequera i podrien suportar condicions futures més extremes, de manera que la seva distribució podria fins i tot augmentar en el futur.