#d0b392
Referència
Yuste, J. C., Penuelas, J., Estiarte, M., GARCIA‐MAS, J., Mattana, S., Ogaya, R., ... & Sardans, J. (2011). Drought‐resistant fungi control soil organic matter decomposition and its response to temperature. Global Change Biology,17(3), 1475-1486.
Fitxa elaborada per
El canvi climàtic afecta els microorganismes del sòl i les seves emissions de CO2
2011
Objectiu
Analitzar el paper del canvi climàtic en la descomposició del sòl, i veure com es produeixen les alteracions induïdes per aquest canvi en l’ecologia de les comunitats microbianes a nivell d'emissions de CO2 del sòl.
Mètodes bàsics
Estudi estacional de la diversitat de bacteris i fongs, de la descomposició de la matèria orgànica del sòl i de la sensibilitat a la temperatura en dos ecosistemes mediterranis representatius, durant 10 anys de condicions de sequera.
Resultats principals
La diversitat de fongs és menys sensible als canvis estacionals d'humitat, temperatura, i als canvis d'activitat de les plantes que la diversitat bacteriana. També mostra la capacitat d’adaptar-se al llarg de les estacions, i una millor adaptació als 10 anys de condicions de sequera. La comunitat fúngica exerceix una forta influència en la variabilitat temporal i espacial de la descomposició de la matèria orgànica del sòl.
Els resultats mostren l’important paper que presenta la comunitat fúngica en la descomposició de la matèria orgànica del sòl, especialment sota les dures condicions ambientals dels ecosistemes mediterranis, per als quals els models futurs encara prediuen condicions de sequera més severes.
Conclusions
Els canvis ambientals associats amb el lloc i la estacionalitat, exerceixen una forta influencia sobre l’estructura microbiana, la seva diversitat i la biomassa de la comunitat microbiana. La diversitat fúngica és menys sensible als canvis estacionals d' humitat, de temperatura i d’activitat de les plantes, que la diversitat bacteriana. Les comunitats de fongs mostren una major capacitat d’adaptació als canvis en l’ambient, i són més resistents a les condicions de sequera en ecosistemes mediterranis limitats per l’aigua.
Finalment, s’observa que la capacitat dels fongs per adaptar-se a les pertorbacions ha exercit un paper fonamental en la composició de la comunitat microbiana i, per tant, en la dinàmica del carboni del sòl. S’ha d’explorar amb més detall la biomassa i la diversitat dels fongs per tal d’entendre i predir correctament les emissions de CO2 del sòl en diferents tipus d’ecosistemes, especialment en el marc actual d’alteracions antròpiques del cicle del C i el canvi climàtic resultant.
