#4E91C6
Referència
T. Thibaut, S. Pinedo, X. Torras, E. Ballesteros (2005). Long-term decline of the populations of Fucales (Cystoseira spp. and Sargassum spp.) in the Albères coast (France, North-western Mediterranean). Marine Pollution Bulletin (50): 1472-1489.
Fitxa elaborada per
Declivi de les poblacions d'algues a la costa de l’Albera des del s.XIX
2005
Objectiu
Conèixer i analitzar els canvis que han patit les poblacions dels gèneres Cystoseira i Sargassum presents a la costa de l’Albera (Golf de Lleó) des de finals de segle XIX fins a l’actualitat.
Mètodes bàsics
Aquest estudi es basa en la comparació de dades històriques referents a la presència d’espècies pertanyents a aquests dos gèneres amb les dades obtingudes en un mostreig exhaustiu d'aquest tram del litoral francès realitzat l’any 2003.
La informació històrica es va obtenir principalment de diversos monogràfics dedicats a la vegetació de l’Albera elaborats per Sauvageau (1912), Feldmann (1937) i Gros (1978), tot i que també es van consultar altres publicacions. També es van consultar nombrosos espècimens dipositats a diversos herbaris de França i Catalunya.
El treball de camp es va realitzar entre abril i agost de 2003 al llarg de tota la costa de l’Albera visitant especialment totes les estacions mostrejades en estudis anteriors. El mostreig de les espècies de l’infralitoral superior es va realitzar a pulmó lliure o directament des d’embarcació pneumàtica, mentre que en les zones més profundes (fins a 35 metres de fondària) es va usar escafandre autònoma.
Resultats principals
Durant les prospeccions de 2003 només es van localitzar 5 de les 14 espècies de Fucals que hi havia a finals del segle XIX a la costa de l’Albera. Aquesta extinció d'espècies va ser gradual ja que el nombre d'espècies ja havia disminuït de 14 a 10 abans dels anys 80 del segle XX. Aquesta desaparició d'espècies és encara més sorprenent si tenim en compte que sis de les espècies que han desaparegut eren molt freqüents i/o abundants en els anys 40.
De les espècies del gènere Cystoseira presents durant l'estudi de 2003, tres d’elles es van trobar només puntualment en indrets concrets i sempre amb molt baixa densitat (C. caespitosa, C. elegans i C. zosteroides), mentre les altres dues (C. compressa i C. mediterranea) eren encara abundants, tot i que tan sols l'espècie Cystoseira compressa no mostrava cap senyal de regressió.
Cap de les tres espècies del gènere Sargassum que es trobaven en la zona d’estudi a principis del segle XX (no hi ha dades anteriors), van ser localitzades durant el mostreig realitzat l’any 2003.
Conclusions
D'acord amb les dades històriques obtingudes hi ha hagut un clar declivi de les poblacions de Fucals a la costa de l’Albera des dels anys 40. Diversos estudis realitzats en diferents indrets de la mar mediterrània suggereixen que el declivi d’aquestes poblacions no és un fenomen local sinó que afecta extenses zones de la mediterrània. També sembla probable que la degradació de les condicions ambientals continuï i, per tant, l’estat de les espècies de Cystoseira, encara presents en aquest litoral, empitjorarà en els propers anys.
Segons aquest estudi la regressió estaria provocada principalment per un seguit de raons:
1) l’ús habitual d’herbicides i pesticides en les vinyes que són molt abundants al llarg d’aquest litoral;
2)l’augmentde la terbolesa de l’aigua que estaria associada tant a un augment de sediment com de matèria orgànica particulada i inorgànica en suspensió. La presència de matèria orgànica afavoriria l’augment dels musclos que competirien amb les espècies de fucals presents en aquesta zona. Al mateix temps la terbolesa disminueix la penetració de la llum afectant el creixement de les espècies que viuen a més fondària;
3) l’augment del nombre de garotes provoca la sobrepastura dels boscos de Cystoseira principalment en les zones més protegides y a més fondària;
4) la destrucció de l’hàbitat provocada per la construcció d’estructures artificials a la línia de costa;
5) la presa de mostres i espècimens de Cystoseira per a estudis químics en estudis de recerca científica;
6) les trepitjades de banyistes ("trampling") sobre les comunitats que es desenvolupen en els indrets més somers.
