Urbà

#a2a2a0
Referència

Amorim-Maia, A. T., Anguelovski, I., Connolly, J., & Chu, E. (2023). Seeking refuge? The potential of urban climate shelters to address intersecting vulnerabilities. Landscape and Urban Planning, 238, 104836.

Autors/es

Ana T. Amorim-Maia, Isabelle Anguelovski, James Connolly, Eric Chu

Fitxa elaborada per
Paraules clau

Creant refugis climàtics inclusius i efectius: Una guia per a la presa de decisions

Average: 1 (3 votes)
Aquesta figura es basa en una enquesta realitzada amb 380 residents del barri de La Prosperitat a Barcelona per avaluar les seves experiències i percepcions sobre el canvi climàtic i la xarxa local de refugis climàtics.
2023
Objectiu

Oferir informació útil per guiar la concepció, implementació i gestió de refugis climàtics a les ciutats per fer front a períodes de temperatures extremes, en un context de canvi climàtic.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Barcelona (Barri de La Prosperitat)

El resum de polítiques es basa en un estudi complet realitzat a Barcelona, que es va centrar en les vulnerabilitats interseccionals de poblacions històricament marginades en un context de canvi climàtic.

Aquest estudi va emprar una aproximació de mètodes mixtos i ciència ciutadana, combinant anàlisi d'arxius, grups focalitzats, enquestes i entrevistes. L'estudi es va realitzar entre gener de 2021 i abril de 2022.

L'enquesta es va realitzar amb 380 residents del barri de La Prosperitat a Barcelona, amb l'objectiu d'avaluar les seves experiències i percepcions sobre els canvis climàtics i la xarxa de refugis climàtics. L'enquesta també incloïa una secció de ciència ciutadana, amb l'objectiu de concebre un refugi climàtic ideal pels residents. A més a més, es van realitzar 10 entrevistes amb residents del barri i empleats de refugis climàtics locals.

L'estudi va emprar enfocaments i perspectives interseccionals per explorar les complexes dinàmiques socials i escoltar veus marginades, per tal d’entendre millor les seves vulnerabilitats climàtiques.

Resultats principals

Els resultats de l’estudi van detectar les següents situacions:

- Vulnerabilitats interseccionals. Les poblacions vulnerables, incloent-hi persones de baixos ingressos i immigrants del Sud Global, pateixen impactes climàtics desproporcionats, principalment fred i calor extrems.
- Accés i informació insuficients. Molts residents, especialment aquells provinents de poblacions històricament marginades i immigrants del Sud Global, desconeixen els programes existents per fer front a la calor extrema i són menys propensos a utilitzar refugis climàtics.
- Diferències de gènere i classe. Les dones i els residents de baixos ingressos estan més afectats pels riscos climàtics i expressen nivells més alts de preocupació pel canvi climàtic.
- Preferència per espais verds i multifuncionals. Hi ha una forta preferència per refugis integrats amb la natura i per espais multifuncionals, capaços d'oferir activitats recreatives, culturals i socials, alhora que protegeixen els residents d'esdeveniments climàtics extrems.
Amb l’objectiu final de dissenyar i crear la figura de Refugi Climàtic Ideal, l’autora de l’estudi realitza una sèries de recomanacions per orientar legisladors, tècnics i representants locals en la creació de refugis climàtics que serveixin i recolzin tots els residents, especialment aquells que més ho necessiten.

Amb l’objectiu final de dissenyar i crear la figura de Refugi Climàtic Ideal, l’autora de l’estudi realitza una sèries de recomanacions per orientar legisladors, tècnics i representants locals en la creació de refugis climàtics que serveixin i recolzin tots els residents, especialment aquells que més ho necessiten.

Amb l’objectiu final de dissenyar i crear la figura de Refugi Climàtic Ideal, l’autora de l’estudi realitza una sèries de recomanacions per orientar legisladors, tècnics i representants locals en la creació de refugis climàtics que serveixin i recolzin tots els residents, especialment aquells que més ho necessiten.

Conclusions

L’estudi revela que les poblacions vulnerables, incloent-hi persones de baixos ingressos i immigrants del Sud Global, són els que més pateixen impactes climàtics desproporcionats, principalment fred i calor extrems. Aquests col·lectius desconeixen els programes existents per fer front a la calor extrema i són menys propensos a utilitzar els refugis climàtics.

De manera especial, les dones i els residents de baixos ingressos estan més afectats pels riscos climàtics i expressen nivells més alts de preocupació pel canvi climàtic.

Aquests són aspectes a tenir en compte a l’hora de dissenyar Refugis Climàtics Ideals.