#abcc9a
Referència
Chaparro D., Vayreda J., Martinez-Vilalta J., Vall-Llossera M., Banque M., Camps A., Piles M. (2014) SMOS and climate data applicability for analyzing forest decline and forest fires. 2014 IEEE International Geoscience and Remote Sensing Symposium (IGARSS) pp.1069 -1072
Fitxa elaborada per
Com utilitzar dades de satèl·lit d'humitat del sòl per predir el decaïment dels boscos i els incendis forestals
2014
Objectiu
Valorar la utilitat de les dades de satèl·lit SMOS per predir el grau de vulnerabilitat dels boscos de Catalunya enfront dels incendis i del deteriorament de l’ecosistema. Avariguar quina eficàcia té a aquests efectes la informació sobre humitat del sòl que podem obtenir gràcies a aquest satèl·lit.
Mètodes bàsics
Analitzem com afecten la humitat del sòl i diferents variables climàtiques, al decaïment dels boscos i als incendis forestals. En primer lloc, l’SMOS és un satèl·lit de l’Agència Espacial Europea (ESA) i ens dóna informació sobre la humitat del sòl. Pel que fa les condicions climàtiques, observem les dades de temperatura, precipitacions i radiació solar, les quals estan disponibles a l’Atlas Climàtic Digital de Catalunya. D’altra banda, tenim els inventaris forestals del DEBOSCAT (Decaïment dels Boscos de Catalunya), la xarxa de monitoratge de l’estat dels boscos catalans coordinada pel CREAF que ens dóna informació georreferenciada sobre les zones i les espècies més vulnerables. Paral·lelament, la Generalitat produeix cada any un mapa amb els perímetres dels incendis més gran que 10 ha, que utilitzarem com a referència. Nosaltres ens centrem en l’any 2012, on es va produir una gran sequera a l’estiu, i a més disposem de dades definitives del decaïment dels boscos. Però per a la resta de dades, tenim en compte tot el període comprès entre els anys 2010 - 2013.
Resultats principals
El conjunt dels factors que hem tingut en compte ajuden a predir en un 39% el decaïment dels boscos: l’espècie arbòria n’és el factor més influent (50%), seguit de la precipitació, la temperatura de l’estiu, la humitat del sòl i la radiació solar.
La manca d’humitat del sòl afecta particularment a espècies de fulla ampla, com el faig, l’alzina i els roures. A més, per a la majoria d’espècies, la poca humitat del sòl combinada amb anomalies tèrmiques d’estiu augmenta la probabilitat de decaïment dels boscos. Per últim, observem que les zones que han patit incendis prèviament tenen menys probabilitat de cremar-se que les que no, en igualtat de condicions d’humitat del sòl: les prèviament cremades havien de tenir un 30% menys d’humitat del sòl que les altres en els incendis del 2012.
Conclusions
En primer lloc, la humitat del sòl obtinguda a partir de dades de satèl·lit SMOS ha demostrat ser una informació complementària útil per predir el decaïment dels boscos i també és prometedor pel cas dels incendis. D’una banda, la poca humitat del sòl augmenta la probabilitat de decaïment, sobretot en el cas d’espècies com l’alzina, el faig i els roures. D’altra banda, els sòls prèviament cremats han d’estar més secs que els altres perquè es torni a produir un incendi. Pel que fa als riscos per sequera, algunes de les espècies arbòries que hem estudiat s’han mostrat molt vulnerables al deteriorament dels boscos causat per l’aridesa del medi.
