Imatge
#abcc9a
Referència
Les franges perimetrals de protecció contra els incendis forestals. Execució, característiques i manteniment
Fitxa elaborada per
Com prevenir els incendis forestals a les urbanitzacions?
2021
Objectiu
L’objectiu principal d’aquest document és garantir la seguretat de les persones i dels seus béns en cas d’incendi forestal mitjançant les franges de protecció contra incendis. Alhora, aquestes zones tenen la funció de dificultar que un incendi originat en un nucli urbà s’estengui als boscos dels voltants i esdevingui un gran incendi forestal.
Mètodes bàsics
Una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals és una franja de terreny, de 25 metres d’amplada com a mínim, que envolta el perímetre d’urbanitzacions i d’altres nuclis de població, que en tots els casos estan situats en terrenys forestals o en un radi de menys de 500 metres. Aquesta franja ha de ser una zona de baixa combustibilitat i ha de presentar un estrat arbustiu talat.
Aquesta guia es proposa tenint en compte la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals, que estableix l’obligació d’assegurar l’existència d’una franja exterior de protecció. Això ho han de complir tots els propietaris de les finques de les urbanitzacions i d’altres nuclis poblacionals i, en el cas de les edificacions aïllades i instal·lacions, els propietaris respectius. Si no ho fan, l’Ajuntament corresponent té l’obligació subsidiària de fer-ho i pot imposar una taxa per la prestació del servei.
Des de l’any 2015, el CREAF per encàrrec de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona (OTPMIFDA) fa el seguiment ecològic següent en una xarxa de parcel·les experimentals permanents de 12 urbanitzacions de la província de Barcelona:
- Valorar els efectes de l’obertura de franges en el creixement i el desenvolupament de les capçades dels arbres romanents.
- Determinar el temps que triga el sotabosc a recuperar-se després de l’actuació.
- Avaluar la possible erosió del sòl en aquelles zones en què les franges s’hagin fet sobre terrenys amb forts pendents.
Resultats principals
S'ha demostrat el següent:
- Criteris de selecció d’espècies vegetals en l’obertura i el manteniment de les franges
Aquesta franja ha de ser una zona de baixa combustibilitat; és a dir, ha d’estar lliure de vegetació seca, ha de tenir un estrat arbori aclarit i sense continuïtat entre capçades, a més de presentar un estrat arbustiu estassat. A l’hora de fer els treballs d’obertura d’una franja perimetral, cal seleccionar els arbres i els arbustos que romandran a la franja per tal de garantir la discontinuïtat prevista. Cal prioritzar el manteniment de les espècies que conserven les fulles verdes tot l’any i tenen un contingut d’aigua més elevat, les que presenten una estructura compacta, les que generen poques restes fines, i les que són de fusta densa i necessiten més calor per encendre’s. En canvi, cal eliminar prioritàriament les espècies més inflamables (com les que contenen olis essencials).
- La resposta dels arbres no és igual en totes les espècies
Després de l’obertura de la franja, els arbres romanents mostren un important creixement pel que fa al diàmetre del tronc i algunes espècies també pel que fa a la capçada. Abans que es produeixi de nou el contacte entre capçades, caldrà tornar a aclarir l’estrat arbori.
- Cal fer estassades al cap d’un any o cada dos anys com a màxim
El sotabosc triga menys de dos anys a assolir un recobriment que ja se situa per sobre dels llindars que marca el Decret 123/2005: el 15% en l’arbrat adult i el 35% en l’arbrat jove.
El primer any després de l’estassada, les espècies rebrotadores del sotabosc mostren un creixement vertical, el qual s’alenteix el segon any. En les espècies de port més alt, el fet de reservar dos o tres tanys contribueix a reduir la nova rebrotada i així creixerà un 20%-30% menys.
Imatge
- Efectes de l’obertura de la franja sobre l’erosió del terreny
En 8 de les 12 urbanitzacions estudiades es van detectar indicis d’erosió en el 80% de les franges i es va veure que en les parcel·les amb un fort pendent, el fet de deixar un recobriment de capçades superior al 50% contribueix a reduir el risc d’erosió. Tot i així, convé eliminar els arbres situats en crestes de marges i capçaleres, ja que incrementen la inestabilitat del terreny.
Imatge
Conclusions
Davant l’increment dels incendis esperats amb l’escalfament global i les onades de calor més freqüents, aquest manual vol ajudar a minimitzar els efectes en els nuclis urbans.
La guia ens ajuda a saber què cal tenir en compte a l’hora de plantejar, de fer i de mantenir una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals en les urbanitzacions i esdevé, així, una bona eina per als tècnics o tècniques que s’encarreguen d’aquest tipus de gestions.
