Camins ramaders: una eina per la conservació de les abelles i per millorar la producció

Demostrar que els camins ramaders poden ser un reservori de la diversitat d’abelles silvestres i, a la vegada, milloren el servei de pol·linització en els camps de gira-sols propers, augmentant la producció de llavors.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Castella – La Manxa (Espanya central). Camps de conreu de gira-sols entre els municipis de Altarejos, San Lorenzo de la Parrilla, Belmontejo, Cervera del Llano, Villalgordo del Marquesado i Villar de la Encina. El camí ramader analitzat és travessat per la Cañada Real Conquense, un dels majors camins de ramat d’Espanya, freqüentat per 8900 ovelles i 250 vaques anualment.

S’escolliren 13 camps de gira-sols adjacents amb el camí ramader al llarg d’una secció de 32 km del camí, separats al menys 1 km entre ells i d’altres àrees seminaturals que poden també potenciar la diversitat d’abelles—matollars, zones de bosc, pastures—. En cada un d’aquests camps, s’estableixen 4 punts de mostreig, un en el propi camí ramader, i els altres respectivament a 10, 75 i 150m de distància al camí ramader i dintre del conreu de gira-sol.

En cada un d’aquest punts de mostreig durant l’època de floració dels gira-sols es posen trampes cromàtiques (de colors que atrauen determinats insectes) per capturar les abelles, així com censos visuals dels insectes visitants del gira-sol i, finalment, es mesura la producció de llavors de gira-sol. Cal destacar que en aquestes zones durant la floració del gira-sol els agricultors contracten apicultors per que portin ruscos d’abelles de la mel als camps per facilitar la pol·linització.

Resultats principals

Abundància i riquesa d’espècies: a partir del les abelles capturades en les trampes cromàtiques s’estableix que hi ha major riquesa d’espècies i abundància d’abelles salvatges al camí ramader respecte als camps de gira-sols adjacents.

Visites a flors: el nombre de visites d’abelles silvestres a les flors de gira-sol és significativament major a 10m de distància del camí ramader que a 75 o 150 m, en canvi el nombre de vistes de l’abella de la mel és similar en totes les distàncies.

Producció de llavors de gira-sol: major producció de llavors (i més homogènia entre camps) en els gira-sols més propers al camí ramader (10m) que en els més allunyats (75 i 150 m). Coincidint, per tant, amb les distàncies on també s’han visualitzat més visites d’abelles salvatges a les flors.

Conclusions

Es demostra que la existència de camins ramaders, on es manté una vegetació seminatural, afavoreix la abundància i diversitat d’abelles salvatges. Però a més a més, la presència d’aquest camins en zones rurals incrementen l’eficàcia de la pol·linització —de la qual se serveix l’agricultura—, en aquest cas augmentant la producció de llavors en els conreus de gira-sol, fins i tot quan ja hi ha afegit un pol·linitzador gestionat com l’abella de la mel.