Agricultura i ramaderia regenerativa: claus per lluitar contra el canvi climàtic i l'abandonament rural

Àrea d’estudi: Planeses, una finca de 80 ha localitzada a la comarca de la Garrotxa, 40 km al nord de Girona (Catalunya, Espanya), la zona es carateritza per tenir un clima mediterrani humit, els sòls són calcaris i la vegetació està dominada principalment per boscos d’alzina. A Planeses des de 2016 es duu a terme el projecte demostratiu d'agricultura i ramaderia regenerativa* Life Polyfarming.

*El model regeneratiu posa al centre la cura del sòl, ja que reconeix que la seva salut està intrínsecament lligada a la sostenibilitat total del nostre sistema alimentari: des de la qualitat nutricional de les plantes fins al benestar humà i el futur del nostre planeta.

Algunes de les tècniques regeneratives que duen a terme són:

Corrals mòbils per gestionar pollastres i conills: aquests petits animals pasturen cada dia a una parcel·la de prat diferent. Així, s'alimenten d'herba fresca, alhora que adoben la terra amb els seus excrements.
Pasturatge intensiu programat: les vaques també pasturen cada dia en una parcel·la diferent i triguen al voltant de 50-60 dies a tornar a una zona en la qual ja han menjat, així també gaudeixen d'una bona alimentació i fertilitzen el sòl amb els seus excrements, però no danyen el sòl al ser-hi poc temps.
Biochar (o biocarbó): millora les propietats físiques del sòl, ja que té un alt contingut orgànic, és molt resistent a la degradació i té una gran micro i meso-porositat. Això permet que el sòl retingui més aigua, nutrients i microorganismes.
Biofertilitzants (adobs líquids molt nutritius per les plantes): es poden fer amb diversos ingredients, però a Polyfarming s’elaboren a partir dels microorganismes del sòl del bosc dissolts en aigua enriquida amb llet, melassa i minerals.
BRF (Bois Raméal Fragmenté): consisteix en el triturat de branques petites, una vegada triturades, es deixen descompondre un temps al bosc per a aconseguir un humus similar al forestal. Quan s’aplica a l’hort o als fruiters, millora l’estructura i capacitat de retenció d’aigua del sòl.
Llits de troncs sota el sòl de l'hort i els arbres fruiters: augmenta la reserva d’aigua i microorganismes.
Hort sense llaurar: l'horta es fertilizta i es gestiona amb productes del bosc com ara biochar, BRF, llits de troncs, biofertilizants, etc. i gallines.

Resultats principals

Entre els resultats destaquen:

L'horta regenerativa absorbeix fins a 30 vegades més de CO2 a l'any que la convencional.
En tres anys la matèria orgànica del sòl de la finca pilot s'ha multiplicat per dos i la capacitat de retenir aigua ha augmentat fins a un 20%.
Planeses era una finca abandonada abans d'implementar el model regeneratiu, allà el sistema convencional no hauria estat rendible. Avui, uns anys més tard, és un projecte en el qual treballen vuit persones i que ha recuperat l'activitat agrària i ramadera de la finca.
Un altre resultat destacat del projecte és 'Manual del Sitema Polyfarming', un 'abecedari' de l'agricultura i ramaderia regenerativa que pretén dotar d'eines i coneixement perquè qualsevol persona interessada pugui replicar-ho en la seva pròpia finca o simplement conèixer aquest model. L'objectiu és que el sistema regeneratiu testat per Polyfarming pugui replicar-se a escala local i global.

Conclusions

El model regeneratiu és una opció real i factible per recuperar l'ecosistema de sòls degradats, emmagatzemar CO2 i recuperar la productivitat de zones productives abandonades.