Objectiu

Desenvolupar un marc conceptual per al disseny de xarxes d'infraestructura verda que garanteixin el manteniment dels serveis ecosistèmics (SSEE) i que millorin la connectivitat entre àrees protegides, mitjançant l'ús d'eines de planificació territorial.

Mètodes bàsics

La priorització espacial per a dissenyar la xarxa es durà a terme mitjançant la gestió integral de biodiversitat i SSEE. Això permetrà optimitzar el resultat, i al mateix temps identificar zones on la conservació de la biodiversitat i el manteniment de SSEE suposi un benefici conjunt i altres on, en canvi, l'aprovisionament de certs SSEE i la conservació de la biodiversitat no sigui possible.

Es va recopilar informació de la distribució espacial de deu SSEE a Catalunya, com ara retenció de carboni, producció de bolets o producció de biomassa. Per representar la biodiversitat es va utilitzar la distribució d'ocells d'interès comunitari i les amenaçades a nivell regional a Catalunya, així com també la cartografia d'hàbitats de Catalunya, incloent els hàbitats d'interès comunitari i els amenaçats a nivell regional.

Mitjançant l'ús de l'eina de planificació espacial ‘Marxan amb Zones’ es va prioritzar la localització en el territori de tres zones de gestió amb diferents objectius:

• una zona de conservació, dedicada a la conservació de la biodiversitat,
• una zona d'infraestructura verda (IV), indicada per mantenir alguns SSEE (principalment serveis de regulació i / o culturals) i reconnectar zones protegides,
• una tercera d'explotació de certs SSEE (serveis d'aprovisionament), que podria impactar amb altres objectius de conservació de la biodiversitat i SSEE.

Es van dissenyar 4 escenaris amb diferents models conceptuals de gestió en funció del repartiment dels SSEE i els valors de biodiversitat entre les zones de gestió. Aquests escenaris van incloure des d'opcions estrictes on no es permetria cap ús extractiu dins de la zona de conservació fins opcions més flexibles en què, per exemple, es permetrien certes activitats d'explotació de serveis d'aprovisionament dins de la zona de conservació.

Finalment, per detectar conflictes potencials que poguessin sorgir entre l'explotació de SSEE d'aprovisionament i els objectius de conservació es va realitzar una anàlisi de sensibilitat sobre la quantitat de cada SSEE a la qual es volia accedir i/o mantenir al llarg de les diferents zones de maneig.

Resultats principals

Les representacions espacials dels quatre escenaris de planificació van manifestar que la zona d'infraestructura verda permet connectar les àrees protegides al mateix temps que juga un paper clau en la consecució d'objectius de manteniment de SSEE. També es va observar que a mesura que els escenaris es flexibilitzen, aquesta zona augmentava en extensió i s'incrementa la seva contribució per aconseguir els objectius de manteniment de SSEE i biodiversitat.

L'anàlisi de sensibilitat va mostrar un punt crític a partir del qual no es poden assolir tots els objectius de representació dels SSEE (trade-offs). En el cas de l'escenari flexible, el punt crític és més elevat que en escenaris més estrictes en què la conservació de biodiversitat i els manteniment/explotació de SSEE estiguessin separats en diferents zones de gestió. Això indica que una gestió multifuncional del territori en què s'integrin diferents objectius de forma sostenible permet assolir objectius més ambiciosos de conservació i explotació.

Conclusions

La planificació integrada de biodiversitat i SSEE suposa una oportunitat per incrementar la gestió multifuncional del paisatge.

L'ús d'eines de planificació espacial permet dissenyar xarxes d'infraestructura verda.

Els plans de gestió que sorgeixen d'exercicis de planificació com el present permeten avaluar els possibles conflictes que hi ha entre assolir determinats objectius (ex., Manteniment de SSEE de regulació i explotació de SSEE d'aprovisionament) i harmonitzar la conservació i l’aprofitament de SSEE.