Objectiu

Dissenyar un mètode capaç de predir els usos del sòl agrícola i forestal del futur, en territori europeu, segons diferents escenaris possibles dins el context climàtic i socio-econòmic.

Mètodes bàsics

Hem produït tot un seguit de models complexos basats en l'aprofitabilitat de les diferents alternatives d'usos del sòl (més de 5 000 tipus) per a cada parcela geogràfica de 10' x 10' pertanyent a la Unió Europea. D'altra banda, per tal de reduir el temps d'anàlisi, hem agrupat les (prop de 24 000) parceles segons la seva combinació de sòl i clima, de manera automàtica amb mètodes estadístics.

Establint uns llindars d'aprofitabilitat, hem definit l'agricultura intensiva (arable o praderies), l'agricultura extensiva o bosc gestionat, i el bosc no aprofitat o camp abandonat.

A més, els models inclouen altres factors limitants. Per exemple, la disponibilitat d'aigua de rec o la demanda d'aliment que resulta del creixement poblacional, les importacions, les preferències alimentàries i la bioenergia. En funció de tot plegat els "metamodels" ajusten els preus i producció resultants de cada model agrícola o forestal en diferents escenaris futurs. Pel cas dels boscos, hem emprat el model GOTILWA+.

Resultats principals

L'estudi il·lustra el que passaria utilitzant dos dels cinc Models Climàtics Globals (GCM), modificant la temperatura i precipitació de l'hivern/estiu, i en 2 dels quatre escenaris socio-econòmics, tot tenint en compte els paràmetres de "població" i de "millora de rendiment de conreus". 

En primer lloc, segons l'escenari socio-econòmic de "We are the world" (WaW), la població incrementaria poc i el consum de carn seria controlat, tot afavorint el rendiment dels conreus. En canvi, en l'escenari "Should I Stay Or Should I Go" (SISOG) la població augmenta substancialment, conjuntament amb el consum de carn, mentre que el rendiment dels conreus disminueix. A tots dos escenaris el territori de la Unió Europea tendeix a l'agricultura intensiva, però en el WaW aquest canvi es focalitza en les regions del nord, mentre que en el SISOG es produeix a tot arreu però sense aconseguir la producció necessària per garantir la seguretat alimentària.

Conclusions

Aquest estudi demostra que els estudis d'impacte del canvi climàtic sobre els usos del sòl agrícola i forestal són factibles en un temps d'anàlisi tolerable. Fins i tot variant diferents factors que poden influir en els futurs escenaris socio-econòmics, com ara l'increment demografic o la millora del rendiment dels conreus.