Superposició d'hàbitat i condició dels individus entre tortugues aquàtiques: hi ha efectes additius entre les espècies invasores i les autòctones?

Superposició d'hàbitat i condició dels individus entre tortugues aquàtiques: hi ha efectes additius entre les espècies invasores i les autòctones?

Un estudi sobre Biodiversitat publicat l'any 2021.

Objectiu

Aquest estudi va avaluar els patrons de superposició espacial en tres espècies de tortugues aquàtiques, dues autòctones i una invasora, i els possibles efectes de l'abundància d'altres espècies de tortugues sobre la condició dels individus (mesurada mitjançant l’índex de massa corporal).

Mètodes bàsics

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Conca alta del riu Tordera, nord-est d'Espanya (Catalunya).

Es van capturar tortugues amb xarxes i trampes amb esquer flotant (110 × 50 cm). Les trampes es van col·locar en basses temporànies, estanys permanents, embassaments, depuradores i rierols estacionals. Depenent de la mida de l'hàbitat aquàtic es col·locaven més o menys trampes (un nombre major en els hàbitats majors), amb un total de 69 trampes a tota la zona d'estudi. Es van realitzar campanyes de mostreig entre el 2013 i el 2019 durant els períodes de màxima activitat (de març a juliol i de setembre a novembre). 

Les tortugues es van marcar mitjançant combinacions úniques de marques realitzades a les plaques marginals de la closca. També es va determinar el sexe de cada individu, mesurar la longitud total de la closca, i es van pesar els exemplars amb una balança digital. El sexe dels exemplars adults es va establir mitjançant trets dimòrfics externs. Es van classificar com a juvenils els exemplars d'E. orbicularis que no presentaven trets sexuals secundaris i amb una longitud de la closca inferior a 103 mm. Pel que fa a M. leprosa i T. scripta, es va considerar que la longitud mínima de la closca dels adults era de 90 mm i 100 mm, respectivament.

Es va avaluar la superposició espacial entre les tres espècies de tortugues d'aigua dolça amb poblacions reproductores a la regió mitjançant l’índex UDOI. Aquest, oscil·la entre zero (sense solapament) a un (superposició total, amb les espècies distribuïdes uniformement), sent més gran que un quan les espècies mostren un gran solapament però no estan distribuïdes. L'UDOI es va estimar mitjançant el paquet adehabitatHR a l'entorn R (R Development Core Team, 2020).

Per a la condició dels individus de tortugues natives, es va corregir la massa corporal per la mida corporal (índex de massa a escala, SMI). La variació intra i interespecífica de l'SMI de les tortugues natives es va representar mitjançant gràfics de violí, cadascun mostrant un gràfic de densitat de nucli, que va del valor màxim al mínim.

Resultats principals

Durant el període de mostreig es van capturar 1.339 exemplars de tortuga, dels quals les espècies autòctones representaven el 93,4%.

Emys orbicularis va ser l'espècie més estesa i la que va aparèixer amb més freqüència a les captures. Els mostrejos també van indicar que les espècies de tortugues ocupen els hàbitats aquàtics de manera diferent. Així, T. scripta que tendeix a aparèixer amb més freqüència en els estanys més grans i permanents, i en hàbitats artificials, com ara dipòsits d'aigua i canals de reg. Les estimacions de la superposició espacial d’E. orbicularis van mostrar que és moderada amb les altres dues espècies, M. leprosa i T. scripta, mentre que M. leprosa mostrava una superposició espacial elevada amb T. scripta.

Pel que fa a l’índex de massa corporal (IMC), es van obtenir valors més alts per les femelles de les espècies autòctones que pels mascles, per això també es van analitzar els possibles efectes de la presència d’altres espècie per cada sexe per separat. Es va observar una relació negativa de l’IMC d’E. orbicularis (pel conjunt de la població) amb la presència de M. leprosa, si bé ni per mascles ni per femelles l’IMC es va relacionar amb la presència de les altres dues espècies. Pel que fa a l’IMC de M. leprosa, tant pel conjunt de la població com pels mascles i les femelles per separat es va relacionar negativament amb la presència d’E. orbicularis. En canvi, no es va observar un efecte negatiu de l’espècie invasora, T. scripta, sobre l’IMC de les dues espècies natives.

Els nostres resultats van revelar que les poblacions de tortugues natives que coexisteixen amb T. scripta no mostren valors de SMI significativament més baixos (inclosa l'absència d'efecte sinèrgic), amb la possible excepció de la subpoblació de femelles d'E. orbicularis, per a la qual hem trobat una tendència negativa. proper a la significació estadística. Aquests resultats contrasten amb les troballes d'estudis anteriors realitzats en captivitat, en què E. orbicularis exposada a T. scripta va mostrar una disminució significativa del pes.

Conclusions

1. Existeix una superposició espacial entre les tres espècies, cosa que indica que l'espècie invasora no ha establert poblacions en hàbitat vacants. Tanmateix, T. scripta es distribueix de manera desigual a la regió d'estudi, principalment confinada als estanys més grans i permanents o en canals de reg, mostrant poblacions relativament denses només en dos hàbitats aquàtics propers als nuclis de les poblacions. Aquest patró de colonització és típic d'aquesta espècie, que comença la seva expansió en hàbitats molt alterats, des d'on pot expandir-se a hàbitats adjacents, en alguns casos dominats per tortugues natives.

2. Emys orbicularis és l'espècie de tortuga que mostra la major ocupació d'hàbitats aquàtics de la zona i l'anàlisi espacial va indicar que la seva superposició amb T. scripta és relativament baixa.

3. No podem descartar que puguin aparèixer efectes negatius sobre la condició dels individus si les poblacions de T. scripta augmenten en el futur o si aquesta espècie amplia el seu territori a causa de l'escalfament global. És possible que els efectes negatius sobre les espècies autòctones no apareguin fins que la població de T. scripta assoleixi valors més alts de la seva densitat. Aquest resultat estaria d’acord amb  el baix impacte documentat en altres estudis de poblacions salvatges.

4. Es recomanen mesures d'erradicació de poblacions exòtiques de T. scripta, sobretot tenint en compte la vulnerabilitat d'E. orbicularis al nord-est d'Espanya. La troballa d'altres espècies de tortugues exòtiques durant les prospeccions, com Chrysemys picta o Mauremys reevesii, espècies amb un risc d'invasió moderat a alt, també aconsella un major control del comerç d’aquestes espècies per evitar que esdevinguin invasives en el futur.