Seleccionar rebrots d'arboç afavoreix els boscos després d'incendis i els fa més productius

Seleccionar rebrots d'arboç afavoreix els boscos després d'incendis i els fa més productius

Un estudi sobre Ecologia forestal i Incendis publicat l'any 2014.

Objectiu

Identificar estratègies de gestió forestal beneficioses per la producció de fusta i altres usos del sòl, així com per prevenir incendis, en boscos amb presència d'arboç que han patit incendis repetits.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: bosquines d'arboç (Arbutus unedo) a Catalunya, anteriorment ocupades per pineda de pi blanc (Pinus halepensis)

Hem dut a terme unes proves pilot dins el marc d'una tesi doctoral (CREAF) i la OTPMIF de la Diputació de Barcelona. Durant 5 anys, hem fet el seguiment de les bosquines d'arboç després d'aplicar dos tractaments forestals post-incendi amb diferents intensitats. D'altra banda hem comparat les conseqüencies d'aplicar o no un tractament: selecció de rebrots d'arboç i/o desbrossada.

El creixement dels rebrots, la producció de fruits i l'impacte sobre les poblacions de formigues són alguns dels indicadors mesurats. La selecció de rebrots consisteix a triar els millors rebrots de cada soca, tot eliminant la resta amb tisora elèctrica, de manera que la competència entre ells disminuixi per afavorir llur creixement. Utilitzem la població de formigues com a indicadora dels efectes del tractament sobre la comunitat faunística del bosc.

Resultats principals

Després d'incendis repetits, pinedes de pi blanc on l'arboç era una espècie acompanyant desapareixen, perquè el pi no té prou temps per generar pinyes noves. En canvi, l'arboç rebrota amb força i provoca l'estancament del creixement, a més d'un elevat risc d'incendi per la homogeneïtat i densitat de la vegetació.

La gestió de les bosquines després d'incendis mitjançant la selecció de rebrots estimula el creixement dels rebrots que queden, els quals creixen el doble tant en alçada com en diàmetre (rebrotada reservada). A banda d'aquests, poden aparéixer nous rebrots després del tractament i llur ritme de creixement serà més ràpid com major sigui el número de rebrots eliminats (rebrotada induïda). Tots dos tractaments (selecció i  desbrossada) garanteixen que els fruits de l'arboç segueixin disponibles per a la fauna i fins i tot en millora la qualitat, amb un augment de prop del 30% tant en pes sec com en número de llavors.

Per últim, tampoc altera ni l'estructura ni la composició de la comunitat de formigues de les bosquines d'arboç, i en part pot ser degut a la baixa intensitat dels tractaments aplicats.

Conclusions

La selecció de rebrots d'arboç i la desbrossada del sotabosc són pràctiques forestals que estimulen la recuperació de bosquines d'aquesta espècie després d'incendis i ajuden a prevenir-ne d'altres en el futur. Al mateix temps, mantenen llur producció de fruits com a aliment disponible per la fauna i no tenen efectes negatius sobre comunitats com la de les formigues.