La metodologia del estudi ha sigut una revisió bibliogràfica d’un total de 57 articles científics. Per fer-la, s’ha realitzat una cerca  en la base de dades de Scopus, d’articles publicats fins a febrer 2022 i amb la següent seqüencia de paraules clau:  TITLE-ABS-KEY (“soci* ecological resilience” OR “soci*-ecologi-cal resilience” OR “soci*ecological resilience”) AND TITLE-ABS-KEY(manag* OR plan* OR conser* OR policy) AND TITLE-ABS-KEY (forest*OR landscape* OR agro* OR biodivers* OR “climate change”) AND NOTTITLE-ABS-KEY (urban)) . 

Com l'objectiu de la cerca era trobar articles amb estudis de casos que promoguin la resiliència socioecològica en paisatges agroforestals, es van examinar tots els resums identificats inicialment i es van aplicar dos criteris per a fer la selecció final. En primer lloc, el concepte de "resiliència socioecològica" en el resum o en el títol havia d'estar relacionat amb un verb actiu (per exemple, gestionar, construir, millorar). D'aquesta manera, es garantia que els articles revisats proposessin accions per a una comprensió més pràctica del concepte de resiliència socioecològica. En segon lloc, el resum havia de centrar-se en sistemes naturals terrestres (per exemple, ecosistemes forestals, paisatges agrícoles, zones de muntanya). L'objectiu era descartar les anàlisis no centrades en entorns naturals terrestres (per exemple, anàlisis marines). Els treballs que van seguir tots dos criteris van ser els que finalment es van considerar. 

Resiliència socioecològica: La resiliència socioecològica assumeix l'existència de múltiples conques d'atracció i es centra en donar forma a aquells estats en els quals els sistemes tendeixen a romandre mitjançant el canvi de la part social del sistema amb la finalitat de mantenir-los en l'estat desitjat. Per entendre de quina manera son vulnerables els paisatges, s’ha fet també un estudi considerant les preguntes de resiliència a què, de què i per a què.  

Interaccions natura-humà: Els canvis recents en les interaccions entre la natura i el ésser humà ha provocat la perduda de coneixement tradicional en algunes comunitats locals. Aquesta perduda de coneixement transforma el paisatge, fent-lo menys resilient als efectes del canvi global. 

Augmentar la resiliència socioecològica: Com a contribució final del article, es descriuen una sèrie de estratègies que tenen com a objectiu l’augment de la resiliència socioecològica per a que aquestes siguin d’utilitat operacional i pràctica per als gestors de paisatges.