Objectiu

Avaluar tres modalitats de gestió immediata després del foc (no intervenció, tala de recuperació amb criteris de sostenibilitat i tala de recuperació  convencional) en parcel·les experimentals de pineda cremada. Discutir els pros i contres de les tres alternatives de gestió d’acord amb indicadors ecològics i econòmics i donar recomanacions per una gestió forestal post-incendi més sostenible.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Bosc del Vilar a Blanes (Girona)

El juliol del 2016 l’incendi de Blanes va cremar 31 ha de bosc de pi pinyer amb alzina surera. El projecte es va iniciar el 2017 delimitant 13 parcel·les d’estudi que sumaven 17,6 ha de bosc cremat. Les parcel·les es van gestionar seguint un dels tres tractaments següents: (a) no intervenció (NI), aplicat a 5 parcel·les; (b) tala sostenible (TS), aplicat a 5 parcel·les més, i (c) tala convencional (TC), aplicat a 3 parcel·les.

En el tractament NI es va deixar el bosc en dinàmica natural, només tallant els pocs arbres amb risc de caure sobre les pistes forestals. El tractament TS va consistir a tallar tots els arbres morts i retirar-ne el tronc amb maquinària lleugera que transitava sobre carrers separats 15 m entre ells, tot deixant les capçades trossejades formant pilons de branques (vegeu Fitxa anterior). El tractament TC va consistir a abatre tots els arbres morts i retirar-los sencers amb maquinària pesant que transitava lliurement per les parcel·les, sense carrers delimitats.

Els tractaments es van alternar en l’espai per poder comparar correctament els seus efectes ambientals. Es van calcular els costos i beneficis econòmics de cada tractament. Entre 2017 i 2020 s’ha seguit l’evolució de paràmetres del sòl (grau d’erosió, infiltració d’aigua i paràmetres químics), quantitat de fusta, regeneració de la vegetació, diversitat d’escarabats, aranyes i formigues, i comportament de vertebrats.

Resultats principals

S'ha vist que:

• Fusta i balanç econòmic

A les parcel·les de no intervenció (NI) no es va extreure fusta. Al tractament de tala sostenible (TS) es va retirar el 63% del volum de fusta existent. La resta va ser retinguda en forma de pilons de branques o bé com alzines sureres vives que no es van talar. De la fusta extreta, el 64% es va estellar i es va destinar a biomassa, el 35% a fusta de serra, i un petit volum d’alzina va utilitzar-se per a llenya. A les parcel·les amb tala convencional (TC), es va extreure pràcticament tota la fusta (un 92%), que va ser aprofitada per fer-ne estella per a biomassa. El cost dels tractaments, resultat de sostreure les despeses dels treballs als ingressos per venda de fusta, va ser de 20, 755 i 327 euros/ha per a NI, TS i TC, respectivament.

• Sòl

Els valors més favorables d’infiltració d’aigua i d’erosió del sòl es van obtenir a les parcel·les TS, seguides de les NI, obtenint les TC els pitjors valors. Sota els pilons de branques del tractament TS els sòls presenten màxima porositat, més humitat i més matèria orgànica, fet que propicia la regeneració de la vegetació.

• Vegetació

El tractament NI va presentar els valors més elevats de riquesa d’espècies de plantes dos anys després del foc, amb domini de les espècies rebotadores. A les parcel·les TS es van trobar valors intermedis de recobriment vegetal i lleugerament més baixos en nombre d’espècies de plantes que als altres tractaments. Al tractament TC el recobriment vegetal va ser escàs, amb domini de plantes germinadores. Aquest també va ser el tractament amb més presència d’espècies exòtiques.​

• Fauna

Durant els tres primers anys destaca la diversitat d’escarabats, amb 286 espècies, la majoria associades a l’existència de fusta morta (escarabats saproxílics). Han aparegut també 23 espècies de formigues i més de 50 d’aranyes. Els ocells i els mamífers també són presents als tres tractaments, però el tractament TS, on els pilons de branques constitueixen un refugi pels animals, destaca especialment per la seva diversitat. El conjunt de la fauna present té importants funcions en l’esponjament, aeració i fertilitat del sòl, i en la regeneració de la vegetació mitjançant la pol·linització de flors i la dispersió de llavors.

Conclusions

El tractament de tala ‘sostenible’ destaca per tenir resultats més positius en alguns indicadors ecològics, sobretot els relacionats amb la porositat, fertilitat i conservació del sòl. Les comunitats de plantes van presentar resultats contrastats entre tractaments, amb valors menys favorables al tractament de tala convencional. La recuperació de les comunitats animals és evident a tota la zona cremada, i s’afavoreix amb la retenció de fusta morta en pilons. Utilitzar maquinària lleugera i circular per carrers pre-establerts també redueix els efectes negatius de la intervenció.

Quan es vol aprofitar la fusta dels arbres cremats cal planificar-ho i executar-ho adequadament. Processos de concertació de finques permeten planificar el conjunt de l’àrea cremada, identificar i cartografiar les zones de retenció d’arbres cremats dempeus i compensar econòmicament aquelles finques en què es decideixi no explotar.